Segurament 'NÀPOLS' es podria considerar una de les ciutats més caòtiques d’EUROPA, cosa que jo reafirmo. A part dels problemes que puguin tenir amb la Camorra, les escombraries –que pel cas seria el mateix-, la mozzarella de Búfala, i el vi, el principal problema d’aquesta ciutat, és el trànsit. Allà tothom fa el que vol i va per on li dóna la gana, literalment i desgraciadament, és així. Tu pots anar tranquil·lament passejant per qualsevol carrer de la ciutat, i has de vigilar, no per la gent, ni per la delinqüència, el principal perill és que no t’atropellin anant per la vorera. En aquest indret les motos són les que manen, pots arribar a veure coses increïbles. Evidentment portar casc no és obligatori, i si ho es no ho sembla, i el més normal és que en una simple “scooter” vagin tres o quatre persones. Pel que fa als cotxes, això també és una aventura; travessar un carrer es pot convertir en una odissea. Ja fa un temps vaig veure un capítol del programa 'AFERS EXTERIORS', on es parlava de Nàpols, i em va xocar bastant el tema de travessar un carrer, i realment ho he pogut comprovar. Si tu vols passar, has de posar la directa i mirar cap a terra, o cap a on sigui, menys als cotxes amb cara de pena, i miraculosament, tots paren, més a prop o més lluny, però s’aturen.
Però no tot són desgràcies en aquesta ciutat, s’ha de reconèixer que la pizza està boníssima. Pel centre de la ciutat, pots trobar un seguit de carrers i carrerons força interessants, n’hi ha un, on es pot trobar tot el que desitgis per fer pessebres, fins i tot pots veure com en fan un, la majoria de vegades per encàrrec, on la gent es pot deixar fins a 3.000 euros en la peça. Una altra cosa a destacar és lo creients que són, no és d’estranyar per aquest motiu, trobar-te verges o petits altars pel carrer on poder posar la teva espelma i fer la teva suplica a la madona que toqui. L’altra gran passió és el futbol, com a la resta d’Itàlia o en el Món, però aquí es pot arribar a superar, tenen molta devoció, i pobre de tu que en parlis malament, d’en Maradona, ja que els hi va donar dos scudettos (lligues), fins que ell va seguir un altre camí, el de la línia blanca. Una línia que ja va començar en els seus anys d'estada a Barcelona i que malauradament l'ha acompanyat la resta de la seva vida. És tal la devoció que fins i tot pots trobar un altar en ple carrer dedicat al seu nom, com a la persona que va aconseguir que la gent del sud triomfes per sobre la del nord. En vaig trobar un a la façana d’un cafè, on a sota la seva imatge retratada, hi havia un cartell on es podia llegir alguna cosa com ara ≪…si no prens un cafè aquí, la teva fotografia no et sortirà…≫.
Deixant de banda el fet de caminar i deixar-te dur una mica, sempre vigilant per on passes o en quins barris entres, també hi ha més coses que fer a 'NÀPOLS', i una d’elles, és anar a 'POMPEIA'.
En la seva època 'POMPEIA' era una ciutat força important de l’imperi romà. A la segona meitat del segle I a.c., la ciutat va esdevenir lloc preferit dels romans per les seves segones residències. Moltes vil·les es van construir a la ciutat i rodalies. CICERÓ hi va tenir una vil·la. La ciutat va continuar igual sota l’Imperi i era cada vegada més important. Seriosos disturbis es van produir el 59 d.c., entre els ciutadans i els colons vinguts de 'NUCÈRIA', amb força persones mortes i ferides; com a càstig es van prohibir les obres de teatre i les exhibicions de gladiadors durant 10 anys. El 5 de febrer del 63 d.c., va patir un terratrèmol i va quedar parcialment destruïda, i quan tot just l’havien acabat de reconstruir, el VESUVI, fa esclatar i la va colgar totalment de cendra l’any 79 d.c. Fins al segle XIX, la ciutat no fou reconstruïda. L’any 1748 es va començar a excavar, amb el rei de 'NÀPOLS', CARLES III de BORBÓ, al càrrec. Els treballs varen continuar de manera sistemàtica durant el segle XIX, fins als anys més recents, quan es van realitzar obre de restauració i valoració de la ciutat antiga i del seu patrimoni d’edificis, escultures, pintures i mosaics. L’àrea de 'POMPEIA' engloba al voltant de 66 hectàrees, de les quals tan sols 45 han estat excavades.
Avui en dia, passejar entre les runes d’aquesta gran ciutat és com transportar-te al passat. Ens podem endinsar pels carrers, on si un si fixa pot arribar a veure les marques de les roderes dels carros, i anar entrant a les diverses cases i palaus que hi han en un estat gairebé intacte. Són molts els frescos que podem descobrir, o els mosaics que adornaven i destacaven a les cases més senyorials, com el que podem trobar a la CASA DEL FAUNE, potser és un dels més coneguts, es tracta del mosaic on es representa la victòria d’ALEXANDRE EL MAGNE enfront DARÍO, rei de 'PERSIA', de fet el que veiem és un duplicat, ja que l’original es troba en el Museu de Nàpols. A la Casa d’Apol·lo, podem gaudir d’un fresc força ben conservat; però sens dubte potser el més espectacular, i no només pels vius colors utilitzats, sinó per les dimensions, l’anomena’t 'MEGALOGRAPHIA' és el de la VILA DELS MISTERIS; sense desmerèixer els que podem trobar tant a la CASA DELS VETTII o a la CASA DE LA CAÇA ANTIGA.
Però no hem de deixar de veure altres llocs, com el TEMPLE DE VENUS; el d’APOL·LO; el de JÚPITER; els GRANERS DEL FÒRUM; les TERMES DEL FÒRUM, aquest lloc és potser un dels més interessants de visitar, per tot el que el culte als banys significava per ells; la CASA DEL FORN; la PORTA D'HERCÚLIA i la seva muralla; els dos TEATRES, el gran amb una cabuda per a 5.000 persones, destinat a les obres més importants del moment, i el petit o 'ODEUM' on es representaven espectacles musicals i es recitava poesia.
Ara el lloc on un pot arribar a fer cua, jo en vaig fer, és el prostíbul. Quan ets a fora, esperant el teu torn per entrar, comences a fer conya sobre el tema. De fet, quant estava esperant, davant meu hi havia un grup d’uns deu o quinze jubilats, tots van entrar a l’hora, i una parella que anaven amb un guia, li van preguntar sobre un magnífic cartell que hi havia sobre l’entrada on i deia –no entrar més de cinc persones al mateix temps- i el guia amb tota la seva patxorra, els hi respon que trànquils, que allò era 'NÀPOLS'. Total que ens toca entrar i en menys de dos minuts ja som fora, realment et podries sentir com si ja haguessis fet la feina, pagat i cap a casa.
Durant tota la visita, estem constantment observats pel magnífic i atractiu VESUBI, al qual hi podem ascendir, però això de moment ens ho guardem per una propera vegada.
Un cop de nou a 'NÀPOLS', t'adones que aquesta ciutat sobreviu al turisme gràcies a 'POMPEIA', però també podríem pensar al revés per un moment, ja que les runes tampoc serien res sense la ciutat, amb tot el que comporta, caos, Camorra, escombraries, futbol, història…
