Segurament Nàpols es podria considerar una de les ciutats més caòtiques d’Europa, cosa que jo reafirmo. Apart dels problemes que puguin tenir amb la camorra, les escombraries –que pel cas seria el mateix-, la mozzarella de Búfala, i el vi, el principal problema d’aquesta ciutat, es el trànsit. Allà tothom fa el que vol i va per on li dona la gana, literalment i desgraciadament, es així. Tu pots anar tranquil·lament passejant per qualsevol carrer de la ciutat, i has de vigilar, no per la gent, ni per la delinqüència, el principal perill es que no t’atropellin per l’acera. En aquest indret les motos son les que manen, pots arribar a veure coses increïbles. Evidentment portar casc no es obligatori, i si ho es no ho sembla, i el més normal es que en una simple “vespino” vagin tres o quatre persones. Pel que fa als cotxes, això també es una aventura; creuar un carrer es pot convertir en una odissea. Ja fa un temps vaig veure un capítol del programa “Afers Exteriors”, on es parlava de Nàpols, i em va xocar bastant el tema de travessar un carrer, i realment ho he pogut comprovar. Si tu vols passar, has de posar la directa i mirar cap a terra, o cap a on sigui, menys als cotxes amb cara de pena, i miraculosament, tots paren, més a prop o més lluny, però s’aturen.
No tot son desgracies en aquesta ciutat, s’ha de reconèixer que la pizza esta boníssima. Pel centre de la ciutat, pots trobar un seguit de carrers i carrerons força interessants, n’hi ha un, on es pot trobar tot el que desitgis per fer pessebres, fins hi tot pots veure com en fan un, la majoria de vegades per encàrrec, on la gent s’hi pot deixar fins a 3.000 euros en la peça. Una altra cosa a destacar, es lo creients que son, no es d’estranyar per aquest motiu, trobar-te verges o petits altars pel carrer on poder posar la teva espelma i fer la teva suplica a la madona que toqui. L’altra gran passió es el futbol, com a la resta d’Itàlia o en el Món, però aquí es pot arribar a superar, tenen molta devoció, i pobre de tu que en parlis malament, d’en Maradona, ja que els hi va donar dos scudettos (lligues), fins que ell va seguir una altra camí, el de la línia blanca. Es tal la devoció que fins hi tot pots trobar un altar en el seu nom. En vaig trobar un a la façana d’un cafè, on a sota la seva imatge retratada, hi havia un cartell on es podia llegir alguna cosa com ara “…si no prens un cafè aquí, la teva fotografia no et sortirà…”.
Per sort hi ha més coses que fer a Nàpols, i una d’elles, es anar a Pompeia.
En la seva època Pompeia era una ciutat força important de l’imperi romà. A la segona meitat del segle I a.c., la ciutat va esdevenir lloc preferit dels romans per les seves segones residències. Moltes vil·les es van construir a la ciutat i rodalies. Ciceró hi va tenir una vil·la. La ciutat va continuar igual sota l’Imperi i era cada vegada més important. Seriosos disturbis es van produir el 59 d.c., entre els ciutadans i els colons vinguts de Nucèria, amb força persones mortes i ferides; com a càstig es van prohibir les obres de teatre i les exhibicions de gladiadors durant 10 anys. El 5 de febrer del 63 d.c., va patir un terratrèmol i va quedar parcialment destruïda, i quan tot just l’havien acabat de reconstruir, el Vesuvi, fa esclatar i la va colgar totalment de cendra l’any 79 d.c. Fins al segle XIX, la ciutat no fou reconstruïda. L’any 1748 es va començar a excavar, amb el rei de Nàpols, Carles III de Borbó, al càrrec. Els treballs varen continuar de manera sistemàtica durant el segle XIX, fins els anys més recents, quan es van realitzar obre de restauració i valoració de la ciutat antiga i del seu patrimoni d’edificis, escultures, pintures i mosaics. L’àrea de Pompeia avarca al voltant de 66 hectàrees, de les quals tan sols 45 han estat excavades.
Avui en dia, passejar entre les runes d’aquesta gran ciutat es com transportar-te al passat. Ens podem endinsar pels carrers, on si un si fixa pot arribar a veure les marques de les roderes dels carros, i anar entrant a les diverses cases i palaus que hi han en un estat gairebé intacte. Son molts els frescos que podem descobrir, o els mosaics que adornaven i destacaven a les cases més senyorials, com el que podem trobar a la Casa del Faune, potser es un dels més coneguts, es tracta del mosaic on es representa la victòria d’Alexandre el Magne enfront Darío, rei de Persia, de fet el que veiem es un duplicat, ja que l’original es troba en el Museu de Nàpols. A la Casa d’Apol·lo, podem gaudir d’un fresc força ben conservat; però sens dubte potser el més espectacular, i no només pels vius colors utilitzats, si no per les dimensions, l’anomena’t “megalographia” es el de la Vila dels Misteris; sense desmerèixer els que podem trobar tant a la Casa dels Vettii o a la Casa de la Caça Antiga.
Però no em de deixar de veure altres llocs, com el Temple de Venus; el d’Apol·lo; el de Júpiter; els Graners del Foro; les Termes del Foro, aquest lloc es potser un dels mes interessants de visitar, per tot el que el culte als banys significava per ells; la Casa del Forn; la Porta d’Hercúlia i la seva muralla; els dos Teatres, el gran amb una cabuda per a 5.000 persones, destinat a les obres més importants del moment, i el petit o “odeum” a on es representaven espectacles musicals i es recitava poesia; …
Ara el lloc on un pot arribar a fer cua, jo en vaig fer, es el prostíbul. Quan ets a fora, esperant el teu torn per entrar, comences a fer conya sobre el tema. De fet, m’entres m’esperava, davant meu hi havia un grup d’uns deu o quinze jubilats, tots van entrar a l’hora, i una parella que anaven amb un guia, li van preguntar sobre un magnífic cartell que hi havia sobre l’entrada on hi deia –no entrar més de cinc persones al mateix temps- i el guia amb tota la seva paxorra, els hi respon que allò era Nàpols. Total que ens toca entrar i en menys de dos minuts ja som fora, realment et podries sentir com si ja haguessis fet la feina, pagat i cap a casa.
Durant tota la visita, estem constantment observats pel magnífic i atractiu Vesubi, al qual hi podem ascendir, però això de moment ens ho guardem per una propera vegada.
Un cop de nou a Nàpols, et dones compte de que aquesta ciutat sobreviu al turisme gracies a Pompeia, però també podríem pensar al revés per un moment, ja que les runes tampoc serien res sense la ciutat, amb tot el que comporta, caos, camorra, escombraries, futbol, historia…
