Joe Sacco
24 d'octubre de 2019Enrico Marini
30 d'octubre de 2019
Autor de còmics i en especial novel·les gràfiques nascut el 19 de gener del 1966 al Quebec. Després d’estudiar animació al Sheridan College de Toronto, va treballar a diferents estudis d’arreu del món, com ara al Canadà, Alemanya, França, la Xina, Corea del Nord, Birmània… Les seues experiències com a supervisor d’animació a l’Àsia i acompanyant la seva muller de Metges sense fronteres han estat un excel·lent material per als seus tres àlbums autobiogràfics, “Shenzhen (2001)”, “Pyongyang (2003)”, “Crónicas birmanas (2007)”, “Cómo no hacer nada (2009)” i “Crónicas de Jerusalén (2011)“, totes elles publicades amb l’editorial Astiberri.
Amb Shenzhen (2001) ens mostra com aquesta ciutat xinesa, va ser escollida per en Den Xiao Ping com a camp de proves de l’anomenada “economia socialista de mercat”, i passa dels 30.000 habitants que tenia en el 1980 als 10 milions de l’actualitat, convertint-se en una de les ciutats més dinàmiques de la Xina. En Guy Delisle s’hi va passar un mes fent de director d’un equip de dibuixants en la realització d’un projecte d’animació.
Dos anys més tard ens presenta Pyongyang (2003), on ens permetrà descobrir com es la vida a Corea del Nord vista per un dibuixant que va a treballar com a supervisor de dibuixos animats europeus realitzats a la capital nord-coreana. Aquest es un llibre on s’ens mostra d’una manera magistral el dia a dia d’un dels règims més totalitaris i tancats que existeixen actualment en el món. Guy Delisle va portar a Corea el llibre 1984 d’en George Orwell, el qual dona al seu interpret per que el llegeixi. Pyongyang es una visió realista d’un país en el que el malson d’Orwell s’ha convertit en realitat, però tot això tractat des del màxim rigor d’un periodista, la perplexitat de l’occidental i la ironia d’un viatger experimentat.
El 2007 va publicar Crónicas birmanas, on l’autor ens explica la seva vida quotidiana a Rangún acompanyat de la seva parella. Un any després torna a casa amb un documental gràfic increïble. Testimoni curiós i amb una mirada molt aguda, barreja la seva pròpia historia amb la del país, convertint-se en una obra mestra on ens mostra las dificultats que han de suportar el habitants d’un país pobre sota la força ferotge d’una dictadura militar.
Cómo no hacer nada (2009) recopila les histories curtes de l’autor quebequès aparegudes en revistes com Lapin i Spoutnik, entre 1995 i 2002, cada una amb un estil i una tècnica gràfica diferents.
Dos anys més tard ens presenta Crónicas de Jerusalén (2011). Aquí desprès de passar un altre any també amb la seva dona, ens mostra la seva visió personal d’un dels conflictes més enquistats de l’actualitat. Delisle ens mostra la seva part més casolana, al tenir que fer-se càrrec dels seus fills mentre que la seva dona esta fora, però també, les nombroses peculiaritats, extravagàncies i absurditats de Jerusalem on va descobrint les restriccions de la llibertat de desplaçament, els registres e interrogatoris sistemàtics, els enfrontaments entre les diverses comunitats cristianes que gestionen el Sant Sepulcre…. Tot fet amb el seu estil sobri i amb un agut sentit de l’humor.
Per saber-ne més: www.guydelisle.com
Like this:
Like Loading...
