El reconegut pianista i director d’orquestra DANIEL BARENBOIM, ara retirat a causa d’una malaltia neurològica, va dir en una ocasió, “Tinc música al meu cervell tot el temps, tot tipus de coses”.
La també pianista i psicòloga ELIZABET HELLMUTH MARGULIS, autora del llibre ‘On Repeat: How Music Plays the Mind in the Psychology of Music: A Very Short Introduction’ i que dirigeix el Music Cognition Lab de la Universitat de Pricenton, va dir, “La reiteració musical és un element que permet generar una connexió més gran amb la peça sonora, ja que la contínua escolta de la cançó ens faria comprendre amb claredat què vol dir-nos l’autor o intèrpret de la peça”. Aquí podríem estar més o menys d’acord. El problema ve quan aquell so, per bé o per mal, no te’l pots treure del cap.
Aquest és un tema que pot sonar repetitiu però és veritat. En el lloc menys esperat o el simple so de qualsevol cosa que sents pel carrer a mi em porta a recordar alguna cançó que tinc guardada en el meu subconscient i allò moltes vegades em transporta a alguna situació passada i aquell record. Hi ha cops que m’haig de contenir en la meva reacció segurament perquè vivim en aquesta merda de món acomplexat pel que dirà la gent del voltant. Per sort moltes vegades passes de tot i endavant que la vida són quatre dies.
Moltes vegades durant el dia o quan ens llevem de dormir i sense haver-ho triat, almenys conscientment, tenim una cançó al cap que no para de martellejar-nos durant bastant temps. I no val allò de “posa-la que així segur que un cop escoltada ja està”. Això no serveix per res. Bé, sí, per continuar tenint-la a dins del cervell. Aquest seria un tema que potser en podem parlar un altre dia, o no. De fet, no cal.
El que ara vull comentar són tot aquell seguit de cançons, que tu sí que tries, i que sense donar-te compte les escoltes una vegada, i una altra, i una altra… Moltes d’elles poden arribar a ser molt enganxoses, en el bon sentit de la paraula, i altres senzillament perquè les trobes unes petites grans meravelles musicals.