Reportajes-Joe-SaccoUn cop més, l’escriptor i dibuixant Joe Sacco, ha tornat a carregar els seus llapis i retoladors, i d’una manera indiscriminada ens ha etzibat una descarrega d’històries, a quina més crua, plenes de detalls i sempre des del seu punt de vista, intenta fer-nos arribar situacions que passen arreu d’aquest món que com podem anar veient dia rere dia no esta tan be com alguns ens volen fer creure i on la impunitat d’altres permeten que segueixin passant coses com les que ens explica en aquest darrer llibre sota el nom de Reportajes (Reservoir Books, 2012), on hi ha un recull de peces publicades al llarg de diferents anys a revistes, diaris o llibres.

Ell mateix es qüestiona si pot ser o no una persona objectiva davant del que els seus ulls veuen, i fa una reflexió entre periodista i dibuixant de còmics –“sempre hi haurà, al presentar el periodisme en forma de còmic, una tensió entre las coses que es poden verificar, com una declaració gravada, i les coses que no es poden verificar, com un dibuix que pretén representar un succés en particular. Els dibuixos son interpretacions inclús quan constitueixen servils representacions de fotografies, generalment enteses com captacions literals d’alguna cosa real. Però en un dibuix no hi ha res literal. Un dibuixant de còmics ajunta elements deliberadament i els col·loca amb intenció en una pàgina. No hi ha en ell res de l’atzar del fotògraf que pren una instantània en el moment just. Un dibuixant de còmics “pren” el seu dibuix en el moment que ell o ella escull. Aquesta elecció converteix al còmic en un mitja inherentment subjectiu.”-

Vinyeta-3

Al llarg del llibre ens condueix per diversos paisatges desoladors, com el Tribunal Penal Internacional per la Ex Iugoslàvia a La Haia durant unes jornades dels judicis pels crims comesos a Bòsnia, on ens mostra com poden arribar a actuar els jutges o advocats de cara a la galeria. O per exemple mostrar-nos la tensa situació que es viu a Cisjordània, concretament a la ciutat d’Hebron, entre palestins i colons, on va ser enviat per la revista Time Magazine. Precisament d’aquest publicació ell mateix reconeix no estar-ne gaire satisfet –“considero que “Una mirada a Hebron”, publicat en Time Magazine, es el meu treball periodístic en còmic menys aconseguit. Es probable que treballar per aquesta insigne publicació em paralitzes. En contra de lo acostumat, vaig deixar d’utilitzar la primera persona i vaig tractar de practicar el periodisme objectiu que em van ensenyar a l’escola.”-

Potser una de les històries més dures que es veuen reflectides al llibre es quan gràcies a l’actriu Mia Kirshner, qui amb una generositat sense límits va reunir a un grup de fotògrafs, escriptors, artistes i dibuixants, va ser reclutat per anar a Txetxènia i fer difusió del que allà estava passant. El treball de Joe Sacco titulat Chechen War, Chechen Woman (2008, va ser publicat al Boston Globe i més tard va ser inclòs en una sèrie de llibres sota el títol I Live Here (Pantheon Books, 2008) que va servir per recollir fons per Amnistia Internacional.
Irak es també un punt on no deixa de ficar-hi el nas per tal de poder veure amb els seus propis ulls el que allà hi passava en una sèrie de tres breus capítols. Aquests reportatges duien els noms de Complacency Kills, Down! Up! You’re in the Iraqui army now i Trauma on Loan (Harper’s Magazine, 2007) i va ser un encàrrec del diari anglès The Guardian.

Vinyeta-1

L’autor també vol tocar el tema de la immigració, concretament en l’africana, i com a escenari escull la seva terra natal, Malta. Tal hi com ell mateix diu- “Vaig pensar que no existia a Europa millor lloc per fer un reportatge sobre la immigració africana que el lloc on vaig néixer, Malta. En primer lloc, sent maltès, creia que la gent que em trobes seria menys reticent a explicar-me com vivien l’arribada d’africans a la seva illa. Per una altre costat, i tenint en compte que a Malta no tothom parla l’anglès, em permetia moure’m sense traductor”- L’objectiu es poder donar el punt de vista dels immigrants africans, tan els que estan als camps o centres on viuen, com els que van pels carrers a la recerca de feina. Aquest reportatge va ser publicat en dos parts a la Virginia Quartelly Review en els números d’hivern del 2012 i primavera del 2011 sota el títol de The Unwated.

Com a ultima historia en Sacco ens duu fins a la India, concretament a Kushinagar, a l’estat d’Uttar Pradesh, on sense gaire èxit intenta poder copsar com sobreviuen entre una pobresa menyspreable i patint fam, petits pobles que pertanyen a la casta dels dalits, abans anomenats intocables, ja que contínuament es seguit i pressionat per gent de castes superiors que interfereixen repetidament en les entrevistes que intenta dur a terme. Aquest treball sota el nom de “Els grangers descalços” va aparèixer en el número 13 de la revista francesa XXI en el primer trimestre del 2011. Aquesta publicació s’ha especialitzat de forma considerable en el periodisme narratiu, renunciant a la publicitat, i es la millor defensora del reportatge en còmic dins del sector editorial, enviant de forma regular pel món a dibuixants oferint-los un considerable espai, 30 pàgines en cada un dels seus números.

Vinyeta-2

En resum, son gairebé dues-centes pàgines de bon periodisme. Crec que avui en dia, i que jo conegui, només hi ha tres persones que destacaria fent aquesta feina d’informar de fets que succeeixen en el món ens ho mostrin amb aquest realisme en format còmic o novel·la gràfica. A banda d’en Joe Sacco, cal ressaltar el treball de Joe Kubert (1926-2012) en el còmic “Fax from Sarajevo” on amb una gran força ens va situar a la guerra dels Balcans amb una gran historia de supervivència. L’altre gran fenomen es el canadenc Guy Delisle, que mantenint sempre el seu to irònic ens ha portat per diferents indrets del planeta, com la Xina, Shenzen (2001); Corea del Nord, Pyongyang (2003), a Myanmar, Cròniques Birmanes (2007) i a l’Estat d’Israel, Cròniques de Jerusalem (2011).

%d bloggers like this: