Fabrika d'Illes

ELS COLORS DE LONDRES

És una de les metròpolis més importants d’Europa, coneguda per la TOWER BRIDGE, SAINT PAUL CATHEDRAL o el MILLENIUM BRIDGE. On la gent manté vives les tradicions, com la cultura dels pubs, però d’això ja en parlarem un altre dia. Capital d’un país que viu sota l’ombra de l’UNION JACK, nom que rep la bandera que uneix als quatre països que formen el ‘REGNE UNIT’ i que pels britànics és més que un símbol identitari. I si parem atenció, veurem que els seus colors, el blau, vermell i blanc, els podem associar a alguns dels principals clubs de futbol de la ciutat, ‘BLUES‘, ‘GUNNERS‘, ‘SPURS‘ o el que ve a ser el mateix, CHELSEA, ARSENAL o TOTTENHAM. Segurament són els més populars, i tenen un d’aquests colors en la seva equipació principal, però hi ha altres clubs que en menor importància, sigui en nombre de seguidors o de triomfs, també tenen o han tingut una certa importància a la capital anglesa i uns altres colors a defensar. Però una cosa queda ben clara, amb tants equips és impossible que hi hagi una bona harmonia, creant moltes més rivalitats que no pas afinitats i que han dut al fet que al llarg dels anys es produïssin greus incidents entre hooligans o supporters, nom associat segons el grau de violència, dels diferents equips.

La PREMIER LEAGUE, la nostra primera divisió, en els últims anys ha tingut una mitja de 5-6 equips que pertanyen a aquesta ciutat. Una lliga que gràcies a les televisions han aconseguit que se segueixi arreu del món. Sobretot al ‘SUD-EST ASIÀTIC’ i a la ‘XINA’, i aquesta és una de les raons de per què els partits es juguen a hores com les dotze del migdia o les quatre de la tarda. L’altra és senzillament per poder controlar millor el tema de l’alcoholisme abans dels partits.
Els Colors de Londres
Mirant des de fora estic convençut que l’ARSENAL és l’equip que crea més amistats. Però de cara endins això canvia. Va ser fundat el 1886 sota el nom de DIAL SQUARE per empleats de la ROYAL ARSENAL, una fàbrica d’armament, d’aquí li ve el sobrenom de ‘GUNNERS‘. Els seus inicis els trobem al sud-est de ‘LONDRES’, al districte de ‘WOOLWICH’, fins que el 1913 es van traslladar a la part nord de la ciutat, concretament al barri de ‘HIGHBURY’, lloc on van construir l’ARSENAL STADIUM‘, fins al 2006 que van tornar a sotmetre a la seva afició a un nou canvi d’ubicació. Aquest cop, però, la cosa es va quedar en un lloc més proper, al barri de ‘ASHBURTON GROVE‘, on van aixecar l’actual ‘EMIRATES STADIUM‘, un estadi que pot albergar a uns 60.000 seguidors. Podríem dir que des que es van instal·lar al nord de la ciutat, van començar els seus problemes amb els rivals de la zona, i directament amb els veïns del TOTTENHAM HOTSPUR. Els ‘SPURS‘, establerts a ‘WHITE HART LANE‘ fins a l’any 2012 quan va patir la seva demolició. Actualment juga al ‘TOTTENHAM HOTSPUR STADIUM‘ al barri de ‘TOTTENHAM’ i amb una capacitat de 62.062. Van néixer un dimarts 5 de setembre de 1882, fundat per jugadors de la lliga de criquet. Durant uns anys el club es va traslladar al sud de la ciutat, però el 1899 va tornar al seu lloc natural per quedar-se. Des d’aleshores quan es juga un partit entre ells dos, se’l coneix pel DERBY DEL NORD DE LONDRES.

A l’oest trobem l’altre gran club, el CHELSEA. Els ‘BLUES juguen amb el seu blau característic, és l’equip amb més títols del futbol anglès. Tot i patir una breu decadència com a organisme cap a finals dels 90, des de l’arribada, el 2003, del magnat rus ROMÁN ABRAMÓVICH, aquest ha anat fet un equip a base de talonari, no d’una forma tan exagerada com el MANCHESTER CITY, però sí que es pot notar el seu alt poder adquisitiu. La “perla” del club i pel que aconseguí ser un dels equips més odiat al futbol anglès i a altres països, va ser quan va fitxar a l’entrenador JOSÉ MOURINHO. Si volem seguir les evolucions dels seus seguidors, podem veure la pel·lícula “THE FOOTBALL FACTORY” (2004). El seu camp, ‘STAMFORD BRIDGE‘, és conegut popularment com a ‘THE BRIDGE‘, i té una capacitat de 42.055 espectadors, situat entre els barris de ‘CHELSEA’ i de ‘FULHAM’, es troba molt a prop del seu màxim rival, el FULHAM. Entre aquests dos es disputa l’anomenat DERBY DE L’OEST DE LONDRES’, la veritat és que la premsa britànica no s’escarrassen gaire a l’hora de posar noms. També és conegut, i aquí sí que la van encertar, com a THE SW6 DERBY, ja que tots dos comparteixen el mateix codi postal.

Coneguts com a ‘
COTTAGERS‘ vesteixen uniforme blanc i negre, i segurament el seu estadi, ‘CRAVEN COTTAGE‘, construit el 1896 i amb una capacitat de 26.600, és un dels més autèntics que queden a ‘LONDRES’. Al districte de ‘HAMMERSMITH AND FULHAM’, també han de conviure amb el QUEENS PARK RANGERS, equip que també entraria en el DERBY de la zona i que durant un temps els seus seguidors sentien un odi profund envers els del CHELSEA, però com que aquests no els hi feien ni cas ho van deixar estar. Però evidentment no ho podien deixar així, i finalment els ‘HOOPS‘, de ratlles blaves i blanques, estil rugby, després de molt insistir ho van aconseguir, i ara sí que es veuen correspostos als enfrontaments amb els ‘BLUES‘. El QUEENS va nèixer després de la fusió del ST. JUDE’S i el CHRISTCHURCH RANGERS l’any 1882. Els seus partits els disputen al ‘LOFTUS ROAD‘ amb una capacitat de 18.200 espectadors. On cada una de les quatre graderies tenen un nom, ‘LOFTUS ROAD END’ (o ‘THE LOFT’), ‘ELLERSLIE ROAD STAND’, ‘SOUTH AFRICA ROAD STAND’ i ‘SCHOOL END’.
Els Colors de Londres
A l’altre extrem de la ciutat, és a dir a l’est, trobem un altre dels clubs històrics, el WEST HAM, amb el seu color grana i blau cel. Van ser fundats l’any 1885 sota el nom de THAMES IRONWORKS, d’aquí ve un dels sobrenoms que tenen, ‘IRONS‘, l’altre és el de ‘HAMMERS‘, que és el més conegut. El 10 de maig del 2016, van disputar el seu últim partit, després de 112 anys, a l’estadi de ‘BOLEYN GROUND‘ més conegut com a ‘UPTON PARK‘ i ubicat a la zona de ‘NEWHAM’ i que podia encabir fins a 35.016 espectadors. Actualment juguen els seus partits a l’ESTADI OLÍMPIC DE LONDRES‘ amb una capacitat de 60.000 aficionats. El seu màxim rival és el MILWALL, equip de la ‘FOOTBALL LEAGUE ONE”. I a què no endevineu com es diu quan s’enfronten aquests dos equips?, doncs si, DERBY DEL SUD I L’EST DE LONDRES, patètic. L’odi que es tenen aquestes dues aficions potser és de les més agressives de les que hi podrien haver a ‘LONDRES’. El 2004 es va gravar sota el nom de “HOOLIGANS: STAND YOUR GRAND”, més coneguda com a “GREEN STREET HOOLIGANS”, i que aquí ens va arribar amb el nom de “HOOLIGANS, ¡MANTENTE EN PIE!”, una pel·lícula on es poden veure aquests fets. Un dels protagonistes és el famòs FRODO d’EL SENYOR DELS ANELLS, l’ELIJAH WOOD, que la veritat millor que segueixi fent de HOBBIT, té més credibilitat. Els ‘LIONS‘ van ser creats l’any 1885 sota el nom de MILWALL ROVERS. Tot i que des del 1910 no juga a ‘MILWALL’, encara conserven l’antiga localització en el nom. El seu estadi, ‘THE DEN‘, dona cabuda a 20.146 espectadors. El seu uniforme consistia en samarreta i mitjons de color blau cel i pantalons blancs, i actualment en record del seu passat escocès han apujat el to del blau. Els seus seguidors són coneguts pel seu càntic: ≪No one likes us, we don’t care≫, que vindria a dir, ≪No li agradem a ningú, però no ens importa≫.

A la ciutat encara queden més equips i són els que disputen l’anomenat DERBY DEL SUD, tot i que aquests tres són un continu ascensor per les diferents categories. Els vermells del CHARLTON ATHLETIC o els blaugranes del CRYSTAL PALACE, però realment tant els ‘ADDICKS‘ com els ‘EAGLES‘, tenen molta més rivalitat amb els blaus i grocs dels ‘DONS‘, es a dir el WIMBLEDON F.C., reconvertit des de l’any 2002 com AFC WIMBLEDON. Els seguidors del CHARLTON van començar a caminar el 9 de juny de 1905 i poden veure al seu equip al ‘THE VALLEY‘, un camp amb un aforament per a 27.111 espectadors, i que també mantenen una forta rivalitat amb el MILWALL. El mateix any, 1905, però amb uns mesos de diferència va ser fundat els que serien uns dels seus veïns, el CRYSTAL PALACE. A l’hora d’escollir quins serien els seus colors, van demanar consell a un dels grans de la lliga, l’ASTON VILLA, per això al principi utilitzaven el grana i el blau cel. Però més endavant van canviar cap al blaugrana i amb ratlles verticals inspirant-se en el F.C. BARCELONA. El seu camp amb capacitat per 26.074 espectadors, és el ‘SELHURST PARK‘. L’altre equip de la zona sud és l’AFC WIMBLEDON. Fundat el 1889, els seus colors són el blau amb un rivet groc. Sempre han considerat com a grans rivals els ‘EAGLES‘ per proximitat i a l’oest de la ciutat als ‘BLUES‘, però aquesta rivalitat mai ha estat reciproca. Després de canviar fins a quatre vegades d’estadi, ‘WIMBLEDON COMMON‘ (1889-1912), ‘PLOUGH LANE‘ (1912-1991), ‘SELHURST PARK‘ (1991-2003) i finalment el ‘NATIONAL HOCKEY STADIUM‘ (2003-2004), fins no fa gaire no tenien estadi propi, però per fi aquest passat mes de novembre del 2020 es va inaugurar el ‘NEW PLOUGH LANE‘, que té una capacitat de 9.300 espectadors.
Els Colors de Londres
Com veiem tant a ‘LONDRES’ com al ‘REGNE UNIT’ en general, hi ha una gran tirada pel futbol. I si ets d’algun d’aquests equips de la capital, segurament hauràs de vigilar per on vas, que dius o quins colors defenses. Una estadística, temporada 2015, diu, per exemple, que quan l’ARSENAL juga a casa només queden 38 seients buits d’un total de 60.260. La mitja anglesa es troba en un 95,23 %, quan a la lliga espanyola, aquella que per alguns mitjans “es la mejor liga del mundo”, no hi ha cap equip que s’acosti al 90 %. I si volem viure més emocions a base de derbis, no podem deixar de visitar ‘MANCHESTER’ per veure un MANCHESTER UNITEDMANCHESTER CITY; o a la ciutat dels ‘BEATLES’, el LIVERPOOLEVERTON; i el plat fort el trobaríem a ‘GLASGOW’, entre CELTIC DE GLASGOW i el GLASGOW RANGERS, tot i que aquí la cosa ja va més enllà de simple futbol, barrejant-se política i religió.

≪...Però el futbol és el futbol.
Encara que un no senti especial interès per les qüestions balompèdiques,
solen acabar sabent quina és la seva tribu i quin son els seus colors.
O almenys quins no són els seus colors.
I sí un és jueu, l'ideal és ser blanc com un lliri, ser un lillywhite, ser un spur.
Forçant les coses, es pot ser un don, fins i tot un hammer, però mai un gooner...≫

Enric González (HISTORIAS DE LONDRES)
Els Colors de Londres
Els Colors de Londres

Per si vols compartir