EN EL PUNT DE MIRA
VISIÓ D'UN REPORTER GRÀFIC MALTÈS
L’escriptor i dibuixant JOE SACCO és un d’aquells personatges on ell mateix es qüestiona si pot ser o no una persona objectiva davant del que els seus ulls veuen, i fa una interessant reflexió entre ser periodista i dibuixant de còmics on ens diu, «sempre hi haurà, en presentar el periodisme en forma de còmic, una tensió entre les coses que es poden verificar, com una declaració gravada, i les coses que no es poden verificar, com un dibuix que pretén representar un succés en particular. Els dibuixos són interpretacions inclús quan constitueixen servils representacions de fotografies, generalment enteses com a captacions literals d’alguna cosa real. Però en un dibuix no hi ha res literal. Un dibuixant de còmics ajunta elements deliberadament i els col·loca amb intenció en una pàgina. No hi ha en ell res de l’atzar del fotògraf que pren una instantània en el moment just. Un dibuixant de còmics “pren” el seu dibuix en el moment que ell o ella escull. Aquesta elecció converteix al còmic en un mitjà inherentment subjectiu». D’ell podríem dir que no pot parar quiet ni un moment, llevat que sigui per treballar, segurament deu ser un gen que li ve de ben petit. La seva vida l’ha dut per diferents llocs de residència. Malta el va veure néixer el 1960, va passar la seva infantesa a Austràlia i l’adolescència als Estats Units, abans d’establir-se definitivament a Portland, lloc on es va graduar en periodisme el 1981 a la Universitat d’Oregon. Va tornar a Malta i més tard va residir durant una temporada a Los Angeles, on va començar a col·laborar amb l’editorial Fantagraphics Books. Ell no és un periodista convencional, ja que el seu treball, després de donar-li moltes voltes i tenir-ho força rumiat, els acaba plasmant en forma de dibuix. Els seus treballs s’han caracteritzat principalment en conflictes bèl·lics, intentant donar una visió d’aquells afers que no acostumem a veure en els mitjans de comunicació, si més no d’una manera tan explícita i personal. Podríem dir que la seva primera gran obra fou, ‘PALESTINA‘ (Planeta deAgostini). Originàriament, es va anar publicant en una sèrie de nou còmic-books, apareguts entre 1993 i 1995. L’any 1996 va guanyar el prestigiós premi AMERICAN BOOK AWARDS i més tard, a causa de la reobertura del conflicte, va rebre el premi a MILLOR NOVEL·LA GRÀFICA a la BOOK EXPO AMERICA, el mateix any de la seva publicació a Espanya. En ella, l’autor, ens narrava la seva pròpia experiència viscuda durant dos mesos entre els palestins en els territoris ocupats entre finals del 1991 i principis del 1992, viatjant i prenent notes de tot el que veia. En tornar als Estats Units, el 1992, va començar la creació d’aquest llibre, on amb una gran precisió va anar combinant la seva formació periodística amb la de dibuixant. Quinze anys més tard tornà a la càrrega i publica ‘NOTAS AL PIE DE GAZA‘ (Mondadori), on narra els fets ocorreguts l’any 1956 a Rafah, al sud de la Franja de Gaza. Aquí van perdre la vida més de cent palestins assassinats per l’exèrcit israelià. Aquest fet va passar bastant desapercebut en l’àmbit internacional, i SACCO, intenta submergir-se en la vida quotidiana de la ciutat de Rafah i de la veïna Khan Younis, per destapar el que va succeir fa més de cinquanta anys. A finals del 2024 publica un “llibret”, 36 pàgines, ‘LA GUERRA DE GAZA‘ (Reservoir Books), on amb el seu estil irònic ens explica com Israel està arrasant amb els territoris ocupats de Palestina. Aquesta petita obra s’anava publicant per entregues a la web THE COMICS JOURNAL, amb la intenció de denunciar la immoralitat d’aquest conflicte, les seves funestes conseqüències i de passada denunciar el genocidi que s’està cometent amb la complicitat dels Estats Units.
Possiblement, un dels llocs que ha visitat d’una manera més assídua ha estat Bòsnia, i principalment la part oriental del país. Mentre la Unió Europea se centrava en l’assetjament de Sarajevo, aquesta altra banda era castigada brutalment per les tropes sèrbies, fins que al final es va decidir de crear el que anomenarien “zones protegides”. Precisament una d’aquestes “zones” va ser la que el va inspirar. El fruit fou ‘GORAZDE: ZONA PROTEGIDA‘ (Planeta Cómics). Van ser necessàries fins a quatre visites va fer entre els anys 1995-96, per copsar l’estat d’aquella gent, després d’haver patit durant tres anys i mig una guerra com aquella. Per aquesta obra va rebre el guardó GUGGENHEIM FELLOWSHIP, i el premi EISNER. A més el NEW YORK TIMES el va escollir com un dels millors llibres de l’any i la revista TIME com el millor còmic. Uns anys més tard i una mica com a continuació de l’anterior treball, va publicar ‘EL MEDIADOR‘ (Planeta deAgostini, 2004), centrat de nou en el conflicte de l’antiga Iugoslàvia. Aquí ens mostra el paper que juguen alguns diplomàtics durant les guerres. El millor de tot és que ens ensenya com pot acabar influït una persona d’aquestes característiques, fent tripijocs entre gàngsters i caps militars, sempre intentant sobreviure de la millor manera possible, amb un abans i un després, veient com ha “solucionat” el govern bosnià el problema amb els criminals de guerra. Aquest no seria l’últim treball seu sobre aquesta part del món. A, ‘EL FINAL DE LA GUERRA: RESEÑAS BIOGRÁFICAS DE BÓSNIA, 1995-1996‘ (Planeta deAgostini, 2006), ens mostra dues històries, “SOBA” i “NAVIDAD CON KARADZIC”, recopilades per primer cop en un sol àlbum. En la primera podem veure el turment intern d’un artista de l’assetjada Sarajevo, que amb una guitarra va captivar als mitjans d’occident. Pel que fa a la segona, ens duu directament a tenir una visió del procés per intentar obtenir una notícia que no sortirà a cap titular, mentre persegueix a un dels criminals de guerra més buscats. L’any 2016, l’editorial Planeta deAgostini, va publicar ‘HISTORIAS DE BOSNIA‘ (Planeta Cómics). Un llibre on recopilava aquests dos últims llibres. El 2006, a l’àlbum recopilatori, ‘APUNTES DE UN DERROTISTA‘ (Planeta deAgostini), se’ns permet de veure les seves primeres tires còmiques i treballs, abans de les publicacions més conegudes, on ja ens mostrava la seva passió per qualsevol conflicte que succeïa arreu del món. La veritat és que podia ser tant per parlar dels bombardejos a Alemanya o Japó durant la Segona Guerra Mundial, com dels de Líbia el 1996. També va voler fer esment dels atacs rebuts a Malta i que va haver de patir la seva mare per part de les tropes italianes i alemanyes. El president dels Estats Units, Georges Bush (el pare), durant la primera guerra del Golf, tampoc va poder escapar de les seves satíriques tires còmiques.
A ‘REPORTAJES‘ (Reservoir Books), hi ha un recull de peces publicades durant diferents anys a revistes, diaris o altres publicacions. Al llarg del llibre, dues-centes pàgines de bon periodisme, ens condueix per diversos paisatges desoladors, com el TRIBUNAL PENAL INTERNACIONAL PER L’EX IUGOSLÀVIA A LA HAIA durant unes jornades dels judicis pels crims comesos a Bòsnia, on ens mostra com poden arribar a actuar els jutges o advocats de cara a la galeria. O per exemple mostrar-nos la tensa situació que es viu a Cisjordània, concretament a la ciutat d’Hebron, entre palestins i colons, on va ser enviat per la revista TIME MAGAZINE. Precisament d’aquesta publicació ell mateix reconeix no estar-ne gaire satisfet, «considero que “Una mirada a Hebron”, publicat al TIME MAGAZINE, és el meu treball periodístic en còmic menys reeixit. És probable que treballar per aquesta insigne publicació em paralitzes. En contra del que estic acostumat, vaig deixar d’utilitzar la primera persona i vaig tractar de practicar el periodisme objectiu que em van ensenyar a l’escola». Potser una de les històries més dures que es veuen reflectides al llibre és quan gràcies a l’actriu Mia Kirshner, qui amb una generositat sense límits va reunir a un grup de fotògrafs, escriptors, artistes i dibuixants, va ser reclutat per anar a Txetxènia i fer difusió del que allà estava passant. El treball de SACCO titulat “CHECHEN WAR, CHECHEN WOMAN” (va ser publicat el 2008 al BOSTON GLOBE i més tard va ser inclòs en una sèrie de llibres sota el títol “I LIVE HERE” (Pantheon Books, 2008) que va servir per recollir fons per AMNISTIA INTERNACIONAL. L’Iraq també és un punt on no pot deixar de ficar el nas per poder veure amb els seus propis ulls el que allà hi passava en una sèrie de tres breus capítols. Aquests reportatges duien els noms de “COMPLACENCY KILLS, DOWN! UP!”, “YOU’RE IN THE IRAQUI ARMY NOW” i “TRAUMA ON LOAN” (Harper’s Magazine, 2007) i va ser un encàrrec del diari anglès THE GUARDIAN. L’autor també vol tocar el tema de la immigració, concretament en l’africana, i com a escenari escull la seva terra natal, Malta. Tal com ell mateix diu, «Vaig pensar que no existia a Europa millor lloc per fer un reportatge sobre la immigració africana que el lloc on vaig néixer, Malta. En primer lloc, sent maltès, creia que la gent que em trobes seria menys reticent a explicar-me com vivien l’arribada d’africans a la seva illa. Per un altre costat, i tenint en compte que a Malta no tothom parla l’anglès, em permetia moure’m sense traductor». L’objectiu és poder donar el punt de vista dels immigrants africans, tant els que estan als camps o centres on viuen, com els que van pels carrers a la recerca de feina. Aquest reportatge va ser publicat en dues parts a la VIRGINIA QUARTELLY REVIEW en els números d’hivern del 2012 i primavera del 2011 sota el títol de “THE UNWATED”. En l’última història del llibre, ens duu fins a l’Índia, concretament a Kushinagar, a l’estat d’Uttar Pradesh, on sense gaire èxit intenta poder copsar com sobreviuen entre una pobresa menyspreable i patint fam, petits pobles que pertanyen a la casta dels dalits, abans anomenats intocables, ja que contínuament és seguit i pressionat per gent de castes superiors que interfereixen repetidament en les entrevistes que intenta dur a terme. Aquest treball sota el nom de “ELS GRANGERS DESCALÇOS” va aparèixer en el número 13 de la revista francesa XXI en el primer trimestre del 2011. Aquesta publicació s’ha especialitzat de forma considerable en el periodisme narratiu, renunciant a la publicitat, i és la millor defensora del reportatge en còmic dins del sector editorial, enviant de forma regular pel món a dibuixants oferint-los un considerable espai, 30 pàgines, en cada un dels seus números.
L’any 2014, lluny del seu estil més periodístic ens mostra un gran treball des del vessant més de la il·lustració, ‘LA GRAN GUERRA‘ (Reservoir Books). El llibre ens mostra els esdeveniments que van tenir lloc l’1 de juliol de 1916, dia en què van morir 20.000 soldats britànics, 10.000 d’ells en la primera hora, i més de 40.000 van resultar ferits en la Batalla del Somme dins de la Primera Guerra Mundial. Es calcula que aquella batalla hi va haver més d’un milió de baixes. SACCO va decidir que els dibuixos fossin exactes i contundents; representant diferents moments d’ella. No hi ha paraules, però sí explicacions a cada vinyeta. El traç cru i real, on l’ull del lector haurà de viatjar d’un costat a un altre, com si és tractes d’una pel·lícula en blanc i negre. La cosa curiosa ve quan l’obrim per veure que tenim davant nostre un gran desplegable, al més pur estil d’acordió, de més de set metres de llarg, inspirat en els tapissos medievals. Un any més després torna amb el seu habitual gènere. Aquest cop fent duet amb el també periodista Chris Hedges, guanyador d’un PREMI PULITZER al 2002 per la seva cobertura al NEW YORK TIMES sobre el terrorisme global, on emprenen una investigació sobre les zones sacrificades, vasts territoris nord-americans consagrats a l’explotació en nom de l’economia, el progrés i el desenvolupament tecnològic. La seva intenció era mostrar, mitjançant paraules i dibuixos, com és la vida allà on les regles del mercat campen a gust; allà on els éssers humans i el medi ambient són usats, i després rebutjats, per maximitzar els guanys. Aquest estudi examina les planes occidentals, terres en què els nadius americans van ser massacrats, els antics nuclis d’extracció de carbó, avui en decadència, les pèssimes condicions laborals als camps de cultiu del país, i acaba a Zuccotti Park, lloc en què una nova generació es rebel·la contra el mateix estat corporatiu que ha llegat als joves una catàstrofe econòmica, política, cultural i mediambiental. El resultat final el trobem a, ‘DÍAS DE DESTRUCCIÓN, DÍAS DE REVUELTA‘ (Planeta Cómic). Ara tocarà esperar més temps per poder tornar a gaudir de les seves obres. Exactament cinc anys per poder llegir, ‘UN TRIBUTO A LA TIERRA‘ (Reservoir Books), on torna a incidir en els problemes que pateixen alguns natius, en aquest cas del Canadà, amb les seves terres. El poble dene han viscut a la vall del riu Mackenzie des de temps immemorials. La terra és l’element central del seu estil de vida i creuen, com moltes altres cultures natives, que són ells els que pertanyen a la terra i no pas al revés. Però els territoris del nord-oest del Canadà també tenen importants recursos minerals: petroli, gas i diamants. Amb la mineria van arribar les inversions i la feina, però també la tala de boscos, el fracking, els abocaments tòxics i els oleoductes. Tot això va afectar el paisatge, així com les maneres de vida tradicional van ser deformades per un sistema educatiu perniciós, per un govern que es va arrogar la propietat de la terra, pels estralls de l’alcohol i els deutes bancaris. Ambientat en un escenari natural tan vast i sublim que empetiteix l’escala humana, aquest treball veu a una galeria inèdita de personatges: paranyers, caps indígenes, activistes, sacerdots… per narrar una història fascinant sobre els diners, la seva dependència, l’extinció d’una cultura i la lluita per la supervivència.
Hi ha més llibres publicats per aquest magnífic autor, però també he de dir que a mi no m’han acabat d’agradar. ‘BUMF‘ (Reservoir Books). El títol fa referència al paper higiènic en anglès col·loquial: un joc de paraules que al·ludeix a documents superflus i material publicitari la utilitat del qual passa per, o bé netejar-se el cul, o convertir-se en material de reciclatge. Bumf també fa referència a la quantitat d’informació irrellevant que avui dia abunda en el periodisme més popular i sensacionalista. ‘EL ROCK Y YO‘ (Ediciones la Cúpula). A principis dels noranta, el periodista i dibuixant de còmics Joe Sacco va viatjar a Alemanya i es va instal·lar a Berlín, on va viure prop de dos anys. Allí va entaular estret contacte amb els cercles musicals locals, va il·lustrar desenes de portades de discos i tota mena de material promocional per a segells discogràfics i promotors de concerts. Fins i tot va passar dos mesos acompanyant un grup de música a la seva gira per tot Europa. Fruit d’aquestes experiències (i d’altres afins, com la devoció pels Rolling Stones o el seguiment de la gira del bluesman R.L. Burnside) neix aquest llibre, un àlbum que ens presenta a un SACCO lúcid i mordaç que sap perfectament que només és rock’n’roll… però que no pot evitar que li agradi. En últim lloc, ‘YONQUI DE GUERRA‘ (ECC Ediciones). La gira d’una banda de punk, els records de la seva mare com a supervivent de la II Guerra Mundial, el tractament mediàtic de conflictes bèl·lics, els sentiments ambivalents provocats per la seva condició d’espectador i cronista. A mig camí entre el diari de viatges underground, l’autobiografia satírica, la reflexió històrica i la denúncia, aquesta és una recopilació de treballs publicats a la sèrie YAHOO (1988-1992). Per sort, el passat 2025, ens va tornar a oferir el millor d’ell mateix amb l’obra ‘EL DISTURBIO ETERNO‘ (Reservoir Books), on retorna i recorre tot l’estat Uttar Pradesh per parlar amb càrrecs governamentals, líders polítics, cabdills locals i, sobretot, amb les víctimes, majoritàriament pagesos sense terres. Els disturbis de Muzaffarnagar van tenir lloc l’any 2013. Un enfrontament entre hindús i musulmans enfrontar-se amb armes de foc, espases i animats pels diferents discursos d’odi i ple d’acusacions mútues, on també si barregen les diferent consignes religioses. L’objectiu de SACCO és intentar entendre els enfrontaments i es planteja dues preguntes, el salvatgisme pot conviure amb una democràcia?, són les torbes i no els líders els qui decideixen el curs dels esdeveniments?, com poden coexistir relats tan diferents sobre els fets?, o, com aconsegueixen amagar els violents la seva participació en aquests actes homicides?.
Crec que avui en dia, i que jo conegui, són poques les persones que destacaria fent aquesta feina d’informar de fets que succeeixen en el món i ens ho mostrin amb aquest realisme en format còmic o novel·la gràfica. A banda d’en JOE SACCO, cal ressaltar el treball de JOE KUBERT amb el còmic ‘FAX FROM SARAJEVO’ (ECC Ediciones), on amb una gran força ens va situar a la guerra dels Balcans amb una història de supervivència. L’altre gran fenomen és el canadenc GUY DELISLE, que mantenint sempre el seu to irònic ens ha portat per diferents indrets del planeta, com la Xina, amb ‘SHENZEN (Astiberri Ediciones); a Corea del Nord, ‘PYONGYANG’ (Astiberri Ediciones); Myanmar, ‘CRÓNICAS BIRMANAS’ (Astiberri Ediciones); a l’Estat d’Israel, ‘CRÓNICAS DE JERUSALÉN’ (Astiberri Ediciones); i últimament al Caucas amb ‘ESCAPAR. HISTORIA DE UN REHÉN’ (Astiberri Ediciones). I no podem deixar d’anomenar a l’ART SPIEGELMAN amb el seu magnífic ‘MAUS’ (Reservoir Books). Amb aquesta obra va guanyar el PULITZER l’any 1992. En ella, se’ns narra la història real dels pares de l’autor, jueus polonesos, durant la Segona Guerra Mundial i el suïcidi de la seva mare. Una història que ell, nascut als Estats Units, on els seus pares van emigrar després de la guerra, va conèixer a través de converses amb el seu pare en la dècada de 1970. La història s’explica sense ocultar detalls inconvenients, la qual cosa, en la pràctica, fa més humans i reals als seus protagonistes. En el llibre, els jueus estan representats per ratolins i els nazis per gats. En resum, JOE SACCO, ens mostra amb un estil ben senzill, però alhora contundent una manera de fer bon periodisme, encara que sigui en format de novel·la gràfica.
En un món on el Photoshop ha posat de manifest que la fotografia pot mentir, potser és hora de tornar als dibuixants la seva funció original: la de reporters.
