GUERRES BALCÀNIQUES

UN CONFLICTE PRESENT ALS LLIBRES

Són molts els llibres que s’han escrit parlant del conflicte dels Balcans, segurament en vindran més, dels fets que van passar entre 1991 i el 2001, i que avui en dia no podem dir que estigui del tot calmat, degut sobretot a petits brots que van saltant de tant en tant, sobretot quan s’acosta l’aniversari de la matança de Srebrenica. Ja la primera vegada que podem considerar com a guerra balcànica ens remontarien al 1912, quan l’anomenada Lliga Balcànica, formada per Bulgària, Montenegro, Grècia i Sèrbia, van derrotar l’imperi otomà. Però quin va ser l’inici de tot? Doncs l’ocupació que fins aleshores patien per part dels otomans. Un cop recuperats els territoris no va acabar aquí la cosa, més que res que Bulgària no estava d’acord amb el repartiment que s’havia fet dels territoris i es va embrancar en una nova guerra contra els seus aliats de l’anterior guerra i evidentment no li va sortir bé. I entre una cosa i una altra, és a dir entre revenges i ressentiments guardats durant molts anys va acabar esclatant la que es coneix com a GUERRA BALCÀNICA.

Per davant de tots hi ha un parell de llibres que serien cabdals per entendre moltes coses dels fets que van passar. El primer i crec que sense massa discussió seria ‘EL PONT SOBRE EL DRINA‘ del qual s’han fet diverses edicions. Escrit l’any 1945 per Ivo Andrič i que l’any 1961 va merèixer guanyar el Premi Nobel de Literatura. La trama se centra en la ciutat de Višegrad i el seu pont, Mehmed Paša Sokolovič, sobre el riu Drina. La història ens durà al llarg de quatre segles, incloent-hi la dominació otomana i austrohungaresa, amb les relacions establertes entre otomans i ortodoxes que vivien en aquest enclavament de Bòsnia i Hercegovina. No es pot negar que el seu contingut és una mica espès, però que alhora resulta ser bastant clarificador. I un cop situats en aquest context hauríem de continuar amb ‘LA TRAMPA BALCÁNICA‘ (Grijalbo, 1995), escrit per Francisco Veiga i que malauradament avui en dia es troba exhaurit.

Entre assaig, narrativa de no-ficció i ficció, són moltes les referències que podem trobar. Ordenats cronològicament per la seva aparició hi hauria, ‘FANTASMAS BALCÁNICOS‘ (Robert Kaplan, Ediciones B, 1999); ‘POSTALES DESDE LA TUMBA‘ (Emir Suljagić, Galaxia Gutenberg, 2005)
SARAJEVO, DIARIO DE UN ÉXODO‘ (Dževad Karahasan, Galaxia Gutenberg, 2005); ‘LA FÁBRICA DE LAS FRONTERAS‘ (Francisco Veiga, Alianza Editorial, 2011); ‘LOS BOSNIOS‘ (Velibor Colic, Editorial Periférica, 2013); ‘VIAJE A MI PAÍS YA INEXISTENTE‘ (Tamara Djermanović, Altaïr Revista, 2013); ‘COMO SI MASTICARAS PIEDRAS‘ (Tochman Wojciech, Libros del K.O., 2015); ‘SARAJEVO‘ (Alfonso Armada, Malpaso Ediciones, 2015); ‘LA REPETICIÓN‘ (Ivica Djikić, Sajalin Editores, 2016); ‘MANUAL DE EXILIO‘ (Velibor Čolić, Editorial Periférica, 2017); ‘YUGOSLAVIA, MI TIERRA‘ (Goran Vojnovic, Libros del Asteroide, 2017); ‘MARATÓN BALCÁNICO‘ (Miguel Roán, Caballo de Troya, 2018); ‘ORÍGENS‘ (Saša Stanišić, Angle Editorial, 2020); ‘ATRAPA LA LLEBRE‘ (Lana Bastasic, Edicions del Periscopi, 2020); ‘L’HORROR‘ (Juan Luís Martínez, ‘Apostroph Editorial, 2021); ‘PLEGARIA EN EL ASEDIO‘ (Damir Ovcina, Automática Editorial, 2021); ‘BÒSNIA, LA GUERRA QUE NO ENS VAN EXPLICAR‘ (Joan Salicrú, Apostroph, 2021); ‘DIOS PATRIA Y MUERTE‘ (Diego Mariottini, Altamarea Ediciones, 2021); ‘LA PIEDRA PERMANECE‘ (Marc Casals, Libros del K.O., 2021); ‘SARAJEVO, AMOR MEU‘ (Jovan Divjak, Ediciones Bellaterra, 2022); ‘MI YUGOSLAVIA, TAN INCOMPRENDIDA‘ (Koldo Tellitu Mejía , Koldo Tellitu, 2022); ‘A FINALS D’ESTIU‘ (Magdalena Blaževic, L’Agulla Daurada, 2023); ‘LA FORTALEZA‘ (Mesa Selimovic, Automática Editorial, 2023); ‘LAS SEPULTURERAS‘ (Taina Tervonen, Errata Naturae, 2023) o ‘CARTAS DESDE EL MANICOMIO‘ (Dario Džamonja, Sajalín Ediciones, 2024). Recentment, s’acaba de publicar ‘CRÓNICAS BALCÁNICAS‘ (Axel Torres, Contra Ediciones, 2024).

El món de la novel·la gràfica i/o còmic no ha passat de llarg en aquest conflicte. El primer a fer-ho fou Joe Kubert amb el seu fantàstic ‘FAX FROM SARAJEVO‘ (Planeta de Agostini, 1999). Aquest llibre durant molts anys va estar exhaurit fins que finalment ECC Ediciones el va reeditar l’any 2017. Però segurament l’autor més prolífic en aquest tema ha estat el periodista maltès Joe Sacco, amb treballs com ‘GORAZDE: ZONA PROTEGIDA‘ (Planeta de Agostini, 2001-2015); ‘EL MEDIADOR‘ (Planeta de Agostini, 2004); ‘EL FINAL DE LA GUERRA‘ (Planeta de Agostini, 2006); ‘HISTORIAS DE BOSNIA‘ (Planeta de Agostini, 2016), volum que recopila els dos llibres anteriors. Per últim, de moment, l’any 2020 apareix ‘SARAJEVO PAIN‘ (Norma Editorial) obra d’en Fidel Martínez.

Ja per acabar no podem oblidar l’apartat dedicat al món audiovisual, sigui en format pel·lícula, sèrie o documental. Al cinema vam poder veure, ‘TERRITORIO COMANCHE‘ (Gerardo Herrero, 1997); ‘LAS FLORES DE HARRISON‘ (Elie Chouraqui, 2000); ‘EN TIERRA DE NADIE‘ (Danis Tanovič, 2001); ‘TRAS LA LÍNEA ENEMIGA‘ (John Moore, 2001); ‘GUERREROS‘ (Daniel Calparsoro, 2002); ‘LA VIDA ES UN MILAGRO‘ (Emir Kusturica, 2004); ‘GRBAVICA‘ (Jasmila Žbanić, 2006); ‘LA SOMBRA DEL CAZADOR‘ (Richard Shepard, 2007); ‘EN TIERRA DE SANGRE Y MIEL‘ (Angelina Jolie, 2011) o ‘UN DÍA PERFECTO‘ (Fernando León de Aranoa, 2015). A la petita pantalla hem pogut dues grans sèries, ‘WARRIORS‘ (Peter Kosminsky, 1999), centrada en les tropes dels cascos blaus on es veien impotents a l’hora de poder fer alguna cosa, i ‘LOS ÚLTIMOS TRES DÍAS‘ (Bojan Vuletič, 2020) on ens mostren els darrers dies del líder serbi, Slobodan Milošević, abans de ser detingut. I, en últim lloc, el magnífic documental ‘HERMANOS Y ENEMIGOS‘ (Michael Tolajian, 2010) on se’ns expliquen com van canviar les bones relacions que hi havia en la selecció de bàsquet de Iuguslàvia, on convivien serbis, croates i bosnians, arran del conflicte entre el 1991 i 1995.

Les tragèdies balcàniques transcorren molt a prop nostre en l'espai, però també en el temps.
Les seves matances històriques són tan recents com les nostres.
Els Balcans són Europa, però Europa també és els Balcans.
I la guerra, qualsevol guerra, per molt europea que sigui, encara que estigui a dues hores d'avió de París,
no té per què acabar-se abans ni ser menys cruel o irracional que si fos asiàtica o africana.
Una de les poques lliçons clares que es pot extreure dels últims dos segles és que els Balcans
només han estat el mirall de la pretensiosa i vella bruixa que és Europa.

LES 5 PROPOSTES

Sense voler desmerèixer cap ni una de les propostes comentades més amunt,
per mi aquestes són ara per ara la tria personal a l’hora d’haver-ne d’escollir-ne unes.

LA TRAMPA BALCÁNICA

Francisco Veiga

SARAJEVO

Alfonso Armada

FAX FROM SARAJEVO

Joe Kubert

WARRIORS

Peter Kosminsky

HERMANOS Y ENEMIGOS

Michael Tolajian