Literatura Sonora[cap. 2]

LITERATURA SONORA · [cap. 2]

Seguim repassant llibres i música. Si hi ha un lloc on podem trobar tot això en un mateix espai és a les biblioteques. Podríem dir que en gairebé totes les ciutats i pobles, per més petit que sigui, o si més no com a molt lluny el del costat, en podem arribar a trobar una com a mínim. Aquests espais ens proposen un munt d’opcions per llegir i descobrir coses noves. No cal que ens quedem allà, que també estaria bé, però hi ha qui prefereix la comoditat d’aquell sofà que ja té la nostra forma agafada per tal d’endinsar-nos en aquella història acabada de trobar. Però entre les parets de les biblioteques a part de conviure-hi els llibres i aquell silenci absolut, també és un lloc on poden passar coses com per exemple la més simple de totes, lligar. Mai se sap qui pot entrar allà o aquí et pots trobar assegut just davant teu o a la taula del costat, només cal un encreuament de mirades i pam, ja està, o no, però descartable no és, com els hi passa als australians de THE GO-BETWEENS i la cançó ‘KAREN‘ (1990). També ens pot donar per posar-nos més transcendentals i començar a pensar sobre el mal que ha fet l’aparició d’internet en el món literari i en especial que això pugui portar a la pèrdua de gent a les biblioteques. Aquesta reflexió és la que es fa en JIM JAMES líder dels MY MORNING JACKET en el tema ‘LIBRARIAN‘ (2008) fins que veu i sent que la persona que està asseguda davant seu està amb uns auriculars escoltant una cançó d’aquest grup nord-americà. I si una cosa està clara, és l’alt poder de distracció que pots tenir en aquests llocs, entre el que s’aixeca perquè va buscar un llibre, l’altra que no acaba d’estar ben assegut, ara en aquell li agafa tos o se’n va a pixar, per tant, és molt fàcil que al final acabis pensant en música i en què coi fas allà, com els hi passa als londinencs COMET GAIN a ‘THE ECSTATIC LIBRARY‘ (2011). Una gent que no podem deixar passar per alt és aquell personal que entre passadissos i estanteries tenen relacions més enllà de les purament literàries, des de ‘NOVA YORK’ els THE PAINS OF BEING PURE AT HEART expliquen alguna cosa així a ‘YOUNG ADULT FRICTION‘ (2009). Ara si hi ha algú que realment pot viure les històries com ningú és la canalla petita, les seves imaginacions els pot dur fins i tot a amagar-se entre llibres per tal de no ser atrapats per aquell malvat que els empaita i busquen l’ajuda com expliquen a ‘THE LIBRARIAN‘ (2005) els NINE HORSES, un grup creat entre la col·laboració dels germans anglesos DAVID i STEVE SYLVAIN i l’alemany BURNT FRIEDMAN. O simplement el fet de la bibliotecària de torn, que sempre ens ve la imatge d’una dona estirada, amb ulleres i fent callar a tothom, però que pot portar a somiar en què passaria si hi arribessis a establir una conversa amb ella, seria el cas dels de MARYLAND, VELOCITY GIRL, amb el tema ‘LISA LIBRARIAN‘ (1993). Sigui com sigui o passi el que hagi de passar les biblioteques han de ser visitades i remenades. Ben segur que d’allà en trèiem alguna cosa positiva.

«...la mera existència de les biblioteques
proporcionen la millor evidència que encara podem tenir esperança per al futur de l'home...»

T. S. Elliot

DISTOPIA POSTAPOCALÍPTICA

Un altre dels grans llibres que han donat per fer-ne vàries versions musicals és 1984 de GEORGE ORWELL, pseudònim d’ERIC ARTHUR BLAIR. Escriptor i periodista, es caracteritzava per la seva claredat, intel·ligència i l’enginy a l’hora d’escriure. És considerat com un dels millors cronistes del segle XX de la cultura anglesa, i segons un article del ‘THE TIMES’ del 2008, ORWELL seria el segon millor escriptor britànic des del 1945, darrere de PHILIP LARKIN. Les seves obres més conegudes són LA REVOLTA DELS ANIMALS (1945) i HOMENATGE A CATALUNYA (1938), on relata les seves experiències a la GUERRA CIVIL ESPANYOLA com a milicià i membre del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), o 1984 (1948).

Aquesta darrera novel·la està ambientada en un futur, que segons es miri no està massa lluny d’assemblar-se a algun país actual del món, i que en clau política ens emmarca sota una dictadura totalitària sota el domini del líder, el ‘GRAN GERMÀ’, on es viu en el més absolut conformisme entre els ciutadans que perden dia a dia la seva identitat com a poble. Uns ciutadans que no tenen cap mena de llibertat, ni la del pensament privat, ja que contínuament són vigilats, fins i tot en la seva intimitat, per l’Estat. Si algú ha vist la sèrie ‘THE HANDMAID’S TALE’ se sentirà plenament identificat. Aquí va ser on per primer cop vam sentir el concepte de ‘GRAN GERMÀ’, com a presència que tot ho pot veure i controlar a través de monitors. Al principi s’havia de dir L’ÚLTIM HOME A EUROPA (THE LAST MAN IN EUROPE), però per qüestions comercials, tant a la GRAN BRETANYA com als ESTATS UNITS, se li va canviar a 1984, que és l’any en què transcorre l’acció. El llibre va ser escrit per ORWELL l’any 1948, tot i que havia començat a fer-ne algun esbós des del 1945. El títol definitiu és el resultat d’intercanviar els dos últims dígits de l’any oficial de la seva creació.

DAVID ROBERT JONES més conegut com a DAVID BOWIE, fou un músic, actor i compositor, que també exercia de productor musical i feia arranjaments. A banda de la seva veu, era molt reconegut per la profunditat literària de la seva obra. El seu primer èxit als ESTATS UNITS va ser gràcies al single ‘FAME’, coescrit amb JOHN LENNON, l’any 1975. Tot just un any abans, el 1974, en BOWIE va llançar el que seria el seu vuitè àlbum d’estudi, DIAMOND DOGS, i el primer sense comptar amb la banda de suport, SPIDERS FROM MARS, feta famosa per ZIGGY STARDUST, l’alter ego d’en BOWIE. Aquest disc era la unió entre el llibre i la seva visió glamurosa en un món postapocalíptic. Ell volia fer-ne una producció teatral del llibre, però el patrimoni de l’autor li va negar els drets. Per tant va decidir publicar el material que l’hi havia dedicat en aquest àlbum, això si, totes les cançons van anar a la seva cara B. Per destacar-ne alguna aquestes dues que tenen els títols més representatius del llibre, 1984 i BIG BROTHER.

El 1977 els PINK FLOYD, grup britànic que es donà a conèixer el 1966 i considerat un dels més influents de la història del rock, també van voler fer-ne el seu propi tribut. Dins el disc ANIMALS, trobem tres parts, ‘DOGS‘, ‘PIGS‘ i ‘SHEEP‘, la dedicada als ‘PORCS‘ seria la part més significativa ja que segons ROGER WATERS considerava que representaven les persones que es trobaven al capdamunt de l’escala social, les que tenen riquesa i poder; també manipulen la resta de la societat i els animen a ser brutalment competitius i tallants de gola, de manera que els porcs poden continuar sent poderosos.

L’any 1981, ANNIE LENOX i DAVE STEWART, van formar el grup EURYTHMICS. Però no era la primera vegada que tocaven junts, primer va ser l’any 1976 en el grup THE CATCH i un any més tard la banda va canviar de nom cap a THE TOURISTS. A partir de tenir el seu grup propi van començar a tocar a fer el que realment volien, que no era altra cosa que música pop i experimentar amb l’electrònica i les avantguardes. El nom del grup ve donant per una tècnica de dansa, l’EURÍTMIA’, que LENNOX va descobrir amb molt d’entusiasme. L’any 1984 van publicar sota encàrrec de ‘VIRGIN FILMS’, l’àlbum 1984 (FOR THE LOVE OF BIG BROTHER) per proporcionar la banda sonora a l’adaptació cinematogràfica del film ‘NINETEEN EIGHTY-FOUR’ de MICHAEL RADFORD.

No va ser fins als anys 2000 quan podem tornar a trobar referències cap al llibre de l’ORWELL. El 2003, els anglesos RADIOHEAD, un grup de rock alternatiu format el 1985 per un grup d’amics, THOM YORKE, JONNY GREENWOOD, ED O’BRIEN, COLIN GREENWOOD i PHIL SELWAY, del col·legi d’ABINGDON SCHOOL (OXFORDSHIRE), van dedicar el tema 2+2=5, aparegut a l’àlbum HAIL TO THE THIEF, a la novel·la. En el llibre, els habitants pertanyen a un estat autoritari que intenta substituir la seva pròpia consciència i les creences per les imposades des de dalt. La “policia del pensament” coacciona els ciutadans conscients de si mateixos perquè admetin que dos més dos són cinc, de manera que la lògica no importa quan ningú més està disposat a acceptar que dos més dos és igual a qualsevol altra cosa, sota l’amenaça de dolor o la mort. I l’any 2009 els també anglesos originaris de TEIGNMOUTH (DEVON), els MUSE, banda formada per MATT BELLAMY, CHRISTOPHER WOLSTENHOLME i DOMINIC HOWARD, van publicar el disc THE RESISTANCE, on tot ell, està inspirat en el llibre d’ORWELL. Segons el cantant, en MATT BELLAMY, quan el va llegir a l’escola només es va quedar amb el seu contingut polític, però després de rellegir-lo és va centrar més en la història d’amor entre la JÚLIA i en WINSTON. El grup és conegut pels seus energètics i extravagants directes on flueix la seva fusió entre rock progressiu, rock espacial, rock alternatiu, música clàssica, òpera, l’indie rock, hard rock, heavy metal o l’electrònica.

«...el que és important no és mantenir-se viu sinó mantenir-se humà...»

Georges Orwell

ANGLATERRA LITERÀRIA

Anglaterra és un país que ens ha donat moltes plomes literàries, a part dels dos ja comentats, LEWIS CARROL (capítol 1 d’aquesta sèrie) o el gran GEORGE ORWELL. Però que podem entendre per literatura anglesa? Evidentment, el que estigui escrit en anglès. Però com a grans referències, direm que va sorgir a l’època medieval i el seu màxim referent seria el poeta GEOFFREY CHAUCER, però qui realment va ser la gran figura de la literatura anglesa no és cap altra que WILLIAM SHAKESPEARE, al segle XVI. I la que va ser considerada com la primera gran novel·la fou ROBINSON CRUSOE (1719), escrita per DANIEL DEFOE.

Aquí ara farem referència a uns quants llibres i cançons a comentar, per tant crec que una manera de fer-ho és cronològicament, anant del més antic cap a l’actualitat.

1597 és l’any en què un tal WILLIAM SHAKESPEARE publica el seu nou llibre ROMEU I JULIETA. Nascut a ‘STRATFORD-UPON-AVON’ el 26 d’abril de 1564, segons el calendari julià, fou el tercer dels vuit fills que tingueren JOHN SHAKESPEARE i MARY ARDEN. Després d’estudiar primària i secundària, no va poder cursar estudis universitaris per problemes econòmics. A l’edat de 18 anys es va casar amb ANNE HATHAWAY. Començà a treballar a ‘LONDRES’ com a actor de teatre i el 1593 escrivia la seva primera obra, el poema eròtic VENUS I ADONIS. El 1594 s’associa a la companyia de LORD CHAMBERLAIN. En aquella època faltaven autors i WILLIAM ho va saber aprofitar i en un no res va escriure, LA FERÉSTEGA DOMADA (1594), EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU (1595), RICARD II (1595), EL MERCADER DE VENÈCIA (1596-1598) i ROMEU I JULIETA (1597). Després de patir una censura per part del govern, decideix de publicar obres que no toquin tant els temes locals i així com es decanta pel conflicte amb efectes tràgics dedicats al teatre romà, i ho fa amb JULI CÈSAR (1599). A la mort de la reina ELISABET I, el nou rei, JAUME I, adopta la companyia de SHAKESPEARE que passa a ser la “COMPANYIA DEL REI”, i és en aquest període que publica OTEL·LO (1604), MACBETH (1606), EL REI LEAR (1606), TIMÓ D’ATENES (1607), ANTONI I CLEOPATRA (1607) i CORIOLÀ (1609). Anys més després creant una combinatòria entre la tragèdia, comèdia i el drama líric, escriu CONTE D’HIVERN (1611), CIMBELÍ (1623), i LA TEMPESTA (1623). També va col·laborar fent col·laboracions amb altres dramaturgs en un parell d’obres més, ENRIC VIII (1612-1613), i ELS DOS NOBLES CAVALLERS (1613), totes dues amb en JOHN FLETCHER, tot i aquesta darrera no va ser publicada fins al 1634. Totes aquestes serien possiblement les seves obres més rellevants, però en va escriure moltíssimes més entre comèdies, drames històrics o tragèdies, a part dels poemes o les apòcrifes i perdudes. El 23 d’abril de 1616 moria i fou enterrat al presbiteri de l’església d’STRATFORD’.

Els encarregats en posar música a la qual sens dubte deu ser una de les tragèdies més conegudes arreu del món, aquest “dramon” entre dos joves que pertanyen a famílies oposades, els MONTAGÚ i els CAPULET, van ser els DIRE STRAITS, on el tema ‘ROMEO AND JULIET‘ apareix a l’àlbum ‘MAKING MOVIES‘ (1980). Era el tercer treball d’estudi del grup britànic, format pels germans MARK i DAVID KNOPFLER, JOHN ILLSLEY i PICK WITHERS, va arribar al número 4 dels UK ALBUMS CHARTS del ‘REGNE UNIT’ i el 19 dels BILLBOARD 200 d’ESTATS UNITS’. La revista ROLLING STONES deia que la veu de MARK KNOPFLER era una barreja entre BOB DYLAN i TOM WAITES, on elogiava les intenses interpretacions vocals i catalogava d’impressionant la seva música. En canvi el crític musical ROBERT CHRISTGAU deia que aquelles cançons eren una mica cursis i com a consell li deia a KNOPFLER que és busques un lletrista.

Saltem un segle i uns quants anys per plantar-nos a l’ANGLATERRA del 1797, concretament a ‘SOMERS TOWN’ un districte del centre de ‘LONDRES’, on neix MARY WOLLSTONECRAFT SELLEY, més coneguda per ser la creadora de FRANKENSTEIN (1818), obra que va ser catalogada com una de les més representatives del romanticisme i pionera en el gènere de la ciència-ficció. Filla d’una coneguda feminista, MARY WOLLSTONECRAFT, i d’un filòsof polític llibertari, WILLIAM GODWIN, va rebre una educació avançada i alhora inusual per a una noia d’aquella època. El seu pare a l’edat de 15 anys la descrivia com «…singularment atrevida, una mica imperiosa i amb una ment activa. El seu desig de coneixement és gran i la seva perseverança en tot allò que emprèn és gairebé invencible…».

L’obra, la qual el seu títol complet és FRANKENSTEIN O EL PROMETEU MODERN, va començar a ser escrita quan MARY tenia 18 anys i va ser publicada en primera edició quan en tenia 20, l’any 1818. Va ser un llançament de 500 còpies en tres volums, format utilitzat en primeres edicions de novel·les del segle XIX. Però el nom de l’autora no va aparèixer fins a la segona edició, el 1823, aquest cop en un format de dos volums. I no va ser fins a l’any 1831 que apareix com a un únic volum, en una edició popular i revisada per l’autora amb un nou pròleg i presentant una versió una mica diferent de la història. En ell, se’ns parla sobre la moral científica, la creació i destrucció de la vida, i sobre l’audàcia de la humanitat en relació amb Déu. En el llibre, el monstre creat per VICTOR FRANKESTEIN no rep mai un nom i que segurament l’hauria fet més humà. Això em recorda un llibre recentment llegit on el personatge principal no té nom, no parla, i també intenta sobreviure, al mateix temps que fugir, d’un passat que el turmenta.

El pesat del BOB DYLAN, personatge que no m’agrada gens i que podria arribar a entendre a la gent a qui li agrada sempre que estiguin en un radi de quilòmetres de distància, fou un dels qui s’animaren a posar-hi lletra i música. La cançó és ‘ALL ALONG THE WATCHTOWER‘ i estava inclosa a ‘JOHN WESLEY HARDING‘ (1967), aquesta cançó va ser versionada per altres artistes, JIMI HENDRIX (1968) o U2 (1988). L’altre en dedicar-li una cançó van ser els WILD BEASTS, banda anglesa d’indie rock formada l’any 2002 a ‘KENDAL’ (ANGLATERRA). ‘BED OF NAILS‘ era el títol del tema i l’àlbum fou ‘SMOTHER‘ (2011).

Per cert, el llibre al qual feia referència sobre aquell monstre que no parlava i vivia turmentat pel seu passat és LLUNY VOL DIR MAI MÉS (Marc Cerrudo i Boada, Amsterdam Llibres, 2021).

Més o menys cap a mig segle XIX, el 1848 per ser més exactes l’EMILY BRONTË, tot i dedicar-se a la poesia, va publicar CIMS BORRASCOSOS, la primera i última novel·la que va escriure i que és considerada com un clàssic dins de la literatura anglesa. Això si, a causa dels problemes que tenien les dones per tal que el seu treball fos valorat va haver de publicar-la sota el pseudònim d’ELLIS BELL. Aquesta novel·la en els seus inicis va desconcertar molt als crítics, però amb el temps va ser reconeguda com l’expressió més genuïna, profunda i continguda de l’ànima romàntica i una de les obres més importants de l’època victoriana.

Aquest llibre ha patit diferents versions cinematogràfiques, des de la més coneguda dirigida per en WILLIAM WILDER fins a la que va fer LUIS BUÑUEL. Però en l’àmbit musical, que és el que ens importa aquí, va ser una altra dona la que li va posar veu, KATE BUSH amb el tema ‘WUTHERING HEIGHTS‘ inclós a l’àlbum ‘THE KICK INSIDE‘ (1978). Inspirada per la pel·lícula, en unes poques hores la nit del 5 de març de 1977, va escriure la lletra. També en va llegir el llibre i més tard descobriria que compartia l’aniversari amb l’autora. El crític SIMON REYNOLDS va descriure aquella peça com «…un romanç gòtic destil·lat en quatre minuts i mig de rapsòdia gasosa…». L’EMILY, que sempre havia estat una dona molt delicada, va morir a l’edat de trenta anys de tuberculosi després d’haver agafat un constipat durant el funeral del seu germà.

L’ex-BEATLE, PAUL MCCARTNEY, l’any 2005 dins de l’àlbum ‘CHAOS AND CREATION IN THE BACKYARD‘ va publicar el tema ‘JENNY WREN‘. Aquesta cançó la va escriure mentre es trobava a la ciutat de ‘LOS ANGELES’ i va guanyar una nominació als GRAMMY del 2007. Ens parla d’un personatge que faria referència a la novel·la EL NOSTRE COMÚ AMIC de CHARLES DICKENS publicada en fulletons entre l’any 1864 i 1865. Podríem dir que fou la darrera en ser escrita per l’autor. En ella es pretén retratar les diferències socials d’aquella societat victoriana, al mateix temps fer-ne critica de l’excés de materialisme i crear un conflicte entre els valors moralment vàlids i les pressions socials. DICKENS va escriure moltíssimes novel·les on desplegava la seva imaginació i la ironia descrivint amb gran destresa la vida quotidiana d’aquells anys. En la majoria d’elles explica de manera realista les classes socials baixes i marginals, amb una clara funció de denúncia social, on destaquen les seves descripcions d’ambients, especialment els interiors i carrers de ‘LONDRES’. Alguns dels títols més representatius podrien ser OLIVER TWIST (1837-1839), NICHOLAS NICKLEBY (1838-1839), CANÇÓ DE NADAL (1843), DAVID COPPERFIELD (1849-1950) o UNA HISTÒRIA DE DUES CIUTATS (1859). Segons el diari THE TIMES les últimes paraules de DICKENS, van ser «…Sigues natural, fill meu. Perquè l’escriptor que és natural ha complert totes les regles de l’art…».

ALDOUS HUXLEY va escriure l’any 1932, UN MÓN FELIÇ. Conegut per les seves novel·les, també va publicar assajos, relats curts, poesia, llibres de viatge i guions per a pel·lícules. Estava força interessat en temes com la parapsicologia, la filosofia mística o les drogues. Això el dugué a mantenir contactes amb científics com IRVINE PAGE, bioquímic, o HUMPREY OSMONT, precursor d’estudis sobre l’esquizofrènia. Amb tots dos va fer provatures en preparats de drogues i això el dugué a escriure LES PORTES DE LA PERCEPCIÓ (1954). Però la seva obra més reconeguda és la d’UN MÓN FELIÇ. Considerada com una novel·la futurista i potser més exacta que 1984 de GEORGES ORWELL. Es tracta d’una distopia o utopia inversa per tal de criticar el present. Situada al ‘LONDRES’ de 2450 ens anticipa al desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l’ensenyament durant el son, que junts provoquen un fort canvi social. Sobre aquest llibre el mateix HUXLEY en va fer un assaig anomenat NOVA VISITA A UN MÓN FELIÇ (1958) i més tard tancat el cicle amb la publicació de L’ILLA (1962).

Aquí qui li va posar música van ser la banda de heavy metal, liderada pel baixista STEVE HARRIS, els IRON MAIDEN. En la cançó que duu el mateix nom que l’àlbum, ‘BRAVE NEW WORLD‘ (2000), per primer cop a la banda la toquen amb tres guitarres. Tant la cançó com la caràtula de l’àlbum estan inspirats en el llibre, on se’ns mostra un món futurista distòpic.

«...no desitjo que les dones tinguin més poder que els homes,
sinó que tinguin més poder sobre si mateixes...»

Mary Shelley

EL FENOMEN TOLKIEN

El 1892 neix a la ciutat sud-africana de ‘BLOEMFONTEIN’ o ‘MANGAUNG’, capital de l’estat lliure d’ORANGE’, el que fou escriptor, poeta, filòleg i professor universitari anglès en JOHN RONALD REUEL TOLKIEN. Tot i tenir totes aquestes professions tothom el coneixerà per haver escrit EL HOBBIT (1920-1930) i la trilogia d’EL SENYOR DELS ANELLS (1954-1955) publicada en tres volums. Molt abans d’aquesta publicació, diferents autors ja havien publicat diferents obres de fantasia, en TOLKIEN, va ser conegut com el “pare” de la literatura fantàstica moderna o més exactament el creador de l’alta fantasia”. A grans trets direm que amb quatre anys ja sabia llegir. També de petit va patir la mossegada d’una gran ‘aranya mico’, fet que va representar a la famosa trilogia. El 1925 és convertir en professor al PEMBROKE COLLEGE d’OXFORD’ gràcies a una beca. Fou aquí on va començar tot. TOLKIEN va escriure EL HÒBBIT i els dos primers volums d’EL SENYOR DELS ANELLS. El 1972 va ser nomenat ‘Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic’ per la reina ELISABET II.

Són nombrosos els grups que han dedicat alguna cançó a alguns d’aquests llibres. Aquí, però, en destacarem un total de sis. Els primers i seguint en un ordre cronològic són els britànics, que ja vam esmentar al primer capítol d’aquesta sèrie, PINK FLOYD. La cançó triada és ‘THE GNOME‘ de l’àlbum ‘THE PIPER AT THE GATES OF DOWN‘ (1967), on ens parla sobre una possible similitud amb en BILBO BOLSON. BLACK SABBATH, el grup de metal format a ‘BIRMINGHAM’ el 1968 tenien una clara influència dels THE BEATLES i van ser un dels principals grups d’aquells temps. Format inicialment per en OZZY OSBOURNE, TONY IOMMI, GEEZER BUTLER i BILL WARD, també van ser font d’inspiració d’altres grups com MOTÖRHEAD, JUDAS PRIEST, PANTERA, MEGADETH, SOUNDGARDEN, SLAYER o METALLICA. La cançó dedicada va ser ‘THE WIZARD‘ (1970) apareguda en el seu primer àlbum, ‘BLACK SABBATH‘. Aquesta cançó està inspirada en GÀNDALF, el mag protagonista tant d’EL HÒBBIT (1920-1930) com d’EL SENYOR DELS ANELLS (1954-1955), tot i que el tema parla d’un mag que utilitza la seva màgia per animar a la gent que es va trobant, també hi ha la teoria què el protagonista de la lletra no és altra que el proveïdor de les drogues que la banda consumia en aquella època. Més tard els també anglesos, LED ZEPELLIN (1968), la mítica banda de rock de ‘LONDRES’, van néixer de la mà d’en JIMMY PAGE, JOHN BONHAM, JOHN PAUL JONES i ROBERT PLANT. Presentaven un ampli catàleg d’estils i generes com el blues, rock and roll, soul, hard rock, música celta, rockabilly, música índia, rock progressiu, reggae o country. Són vàries les cançons dedicades a alguns dels llibres de TOLKIEN, però aquí ens quedarem amb ‘MISTY MOUNTAIN HOP‘ (1971) del disc ‘LED ZEPPELLIN IV‘, no és que m’agradi massa, però les altres les trobo infumables. La interpretació que es fa d’aquesta cançó és la trobada amb la policia després d’anar a fumar marihuana i deixant d’anar a les MUNTANYES ENNUVOLADES. Es diu que durant la gravació, en el minut 2:11, la banda va cometre un error, que com que creien que la resta era massa bo, no calia repetir-la.

Continuem a ‘LONDRES’ per conèixer, CAMEL, una altra banda de rock progressiu i les mateixes influencies que els anteriors. De fet, entre tots ells es van autoalimentant fins a entrar en un bucle del qual no se’n surt. Els seus membres, ANDREW LATIMER, PETER BARDENS, DOUG FERGUSON i ANDY WARD, en el disc ‘MIRAGE‘, van incloure una cançó en tres parts, ‘NIMRODEL / PROCESSION / WHITE RIDER‘ (1974), on trobem que les dues primeres són instrumentals i en la tercera se’ns fa una breu descripció d’en GANDALF. Un grup influenciat pels anteriors i altres grups com THE WHO, CREAM, GENESIS, YES o JETHRO TULL, serien els canadencs RUSH. Els estils de la banda van des d’un inici amb el rock dur inspirat en el blues, rock progressiu, l’ús dels sintetizadors, seqüenciadors i percussió electrònica, experimentar amb el new age, reggae, pop rock, per més tard tornà al rock dur més fonamentat i harmonitzat amb el moviment del rock alternatiu. L’àlbum ‘FLY BY NIGHT‘, trobem la cançó ‘RIVENDELL‘ (1975), dedicada a EL SENYOR DELS ANELLS (1954-1955). Acabem aquesta breu repassada sobre en TOLKIEN amb el grup de heavy metal alemany els BLIND GUARDIAN. De la ciutat de ‘KREFELD’, formen part de l’anomenada escena metal alemanya com HELLOWEEN, RUNNING WILD, ACCEPT, GRAVE DIGGER, SINNER, FREEDOM CALL o RAGE. L’any 1998 van treure el disc ‘NIGHTFALL IN MIDDLE EARTH‘, on li dedica tot ell al llibre EL SILMARÍL·LION (1977), i més exactament a tota la Terra Mitjana.

«...la fantasia és, com moltes altres coses, un dret legítim de tot ésser humà,
ja que a través d'ella es troba una completa llibertat i satisfacció...»

J.R.R. Tolkien

MÉS ENLLÀ DELS GRANS CLÀSSICS

L’any 1956, JOHN OSBORNE, publica la seva primera obra, LOOK BACK IN ANGER, la qual va ser escrita en 17 dies. Un treball autobiogràfic on parla de la seva vivència i discusions amb la seva dona, mentre aquesta li posava les banyes amb el dentista local. Nascut a ‘FULHAM’ (LONDRES), fou un dramaturg, guionista i actor, que va ser conegut sobretot per la seva prosa descoratjadora i la seva postura crítica cap a les normes socials i polítiques establertes. En la seva carrera de més de 40 anys, va explorar molts temes i gèneres, com el teatre, el cinema o la televisió. El 1994, després de ser diagnosticat de diabetis uns anys abans va morir amb 65 anys a casa seva, a ‘CLUNTON’, prop de ‘CRAVEN ARMS’, a ‘SHROPSHIRE’. Els encarregats de posar música a aquest llibre són els de ‘MANCHESTER’, OASIS. Format pels impresentables germans GALLAGHER, LIAM i NOEL, juntament amb els pacients PAUL ‘BONEHEAD’ ARTHURS, PAUL ‘GUIGSY’ McGUIGAN i ALAN WHITE. A la dècada dels 90 van ser un dels grups punters de l’anomenat BRITPOP. En el seu disc ‘(WHAT’S THE STORY) MORNING GLORY?‘, el seu segon d’estudi, inclou el tema tan conegut i al que en fem referència, ‘DON’T LOOK BACK IN ANGER‘ (1995). Aquest disc va catapultar al grup, on van passar a ser reconeguts a escala mundial. Només la primera setmana van vendre al REGNE UNIT la xifra de 345.000 còpies i va estar al número 1 de les llistes britàniques durant 10 setmanes. JOHN ANTHONY BURGESS WILSON, escriptor i compositor, va néixer a ‘MANCHESTER’ el 1917, la seva obra més reconeguda fou i és ‘LA TARONJA MECÀNICA‘ publicada el 1962, sobretot després que STANLEY KUBRICK la dugués al cinema, però en la seva versió americana i ometent el capítol final del llibre (cap 21), on el protagonista es regenera i canalitza la seva energia d’una manera constructiva. Aquest llibre està basat en fets reals que ell i la seva dona van patir l’any 1944, quan foren assaltats i a la seva dona la van robar i violar quatre soldats nord-americans als carrers de ‘LONDRES’. Ella estava embarassada i la pallissa li va provocar un avortament. Abans de ser escriptor es dedicava a la música i va arribar a crear dues simfonies, algunes sonates i concerts. Tenia una gran capacitat pels idiomes, malai, rus, francès, alemany, espanyol, italià i japonès, també en sabia una mica de xinès, hebreu, suec i persa. Va morir el 1993 d’un càncer de pulmó. L’americana LANA DEL REY edita el seu tercer àlbum d’estudi sota el títol ‘ULTRAVIOLENCE‘ (2014) i on trobem la cançó que sota el mateix nom suposadament està dedicada al llibre de BURGESS. La veritat es fa difícil de dir, ja que pel que sembla tot això va ser una mica paranoia dels periodistes que li van voler troba una teoria a l’hora d’explicar aquella cançó. I tot venia perquè en el tema se’ns narra la glorificació de la violència domèstica, en una relació trencada, fracassada i dolorosa. La tornada de la cançó conté referències del senzill ‘HE HIT ME’ (IT FELT LIKE A KISS) de les ‘THE CRYSTALS’. El llibre infantil i juvenil també ha estat una excusa per posar-li música. En aquest cas el llibre és ‘CHARLOTTE SOMETIMES‘ (1969) de l’autora PENELOPE FARMER. Aquest pertany a una espècie de saga sota el nom dels llibres d’AVIARY HALL. La història en si ens parla d’una noia, la CHARLOTTE, que quan es troba en un internat, de forma misteriosa retrocedeix en el temps 40 anys i passa a ser la CLARE. Elles van canviant de lloc cada nit i alternant-se entre el 1918 i l’època actual. Entre elles es comuniquen a través de notes en un quadern d’exercicis. Vaja, una paranoia total que encara no he acabat d’entendre. I qui sinó per portar aquest llibre a una cançó, doncs els THE CURE, ni fet a mida. La mítica banda d’en ROBERT SMITH són un referent en l’anomenat rock gòtic i dark. Apareguda als finals dels setanta, en el moment del post-punk, tampoc li fan cap lleig al pop o la música electrònica. El mateix SMITH rebutja el fet que els categoritzin o enquadrin en un sol i únic gènere. Clar que tampoc ajuda si ell mateix va vestit de negre i amb una cara pàl·lida i els llavis mal pintats. El tema en qüestió és el mateix que el llibre ‘CHARLOTTE SOMETIMES‘ (1981) i el podem trobar en el seu àlbum ‘FAITH‘. El 1930, a ‘XANGAI’, neix JAMES GRAHAM BALLARD, conegut per les seves novel·les i contes de ciència-ficció. En el món anglosaxó és força conegut, fins i tot en fa referència el diccionari COLLINS on diu que s’entén per ballardià:un canvi en la personalitat o comportament de les persones com a resultat de la realitat social, ambiental o tecnològica que l’envolta. L’any 1969 va escriure ‘THE ATROCITY EXHIBITION‘, una col·lecció de relats considerats com a novel·la experimental, encara que els texts van ser publicats inicialment de manera independent, narren diferents formes de violència irracional del món modern, la tecnificació de les relacions humanes i les diferents formes de terror post nuclear. També són conegudes les adaptacions que els cineastes, DAVID CRONENBERG o STEVEN SPIELBERG, van fer dels llibres CRASH (1973) i L’IMPERI DEL SOL (1984) respectivament. La banda anglesa JOY DIVISION, influenciada pels escrits d’en BALLARD, li va dedicar l’àlbum ‘CLOSER‘ i el tema inicial porta el títol de ‘ATROCITY EXHIBITION‘ (1980). Formada a ‘SALFORD’ (GRAN MANCHESTER), el grup estava compost per IAN CURTIS, BERNARD SUMMER, PETER HOOK i STEPHEN MORRIS. Influenciats pel moviment punk rock, poc després i gràcies al crític musical JON SAVAGE que va dir «…no era punk, però estava directament inspirat en la seva energia…» , podem dir que van ser els pioners del post-punk. L’any 1980 en les vigílies d’una gira americana IAN CURTIS, superat pels seus problemes es va suïcidar penjant-se a la cuina de casa seva mentre escoltava el disc ‘THE IDIOT’ (1977) de l’IGGY POP i produït per en DAVID BOWIE. Després de la seva mort la resta de membres van decidir crear un nou grup, NEW ORDER. I ja per acabar aquest capítol dedicat a la literatura anglesa, ho farem parlant del llibre ‘GUIA GALÀCTICA PER A AUTOESTOPISTES‘ (1979), escrit per DOUGLAS NÖEL ADAMS. Escriptor, humorista i dramaturg anglès, era un conegut ecologista, amant dels cotxes esportius, les càmeres, la innovació tecnològica i d’APPLE. El biòleg RICHARD DAWKINS, gran amic seu, li va dedicar el seu llibre THE GOD DELUSION (2006), i quan es va morir va escriure «…que la ciència ha perdut un amic, la literatura ha perdut una llumenera, el goril·la de muntanya i el rinoceront negre han perdut un galant defensor…». El llibre del qual parlem va néixer com una sèrie radio comèdia emesa a la BBC el 1978 per més tard acabar sent publicada. Tracta de les aventures d’ARTHUR DENT, que aconsegueix escapar de la destrucció de la terra, amb l’objectiu de construir-hi una autopista espacial amb l’ajuda del seu amic FORD PREFECT, un extraterrestre investigador per la GUIA DE L’AUTOESTOPISTA GALÀCTIC. L’any 1997 dins de l’àlbum ‘OK COMPUTER‘, els RADIOHEAD, mencionats en el capítol anterior quan parlava d’en GEORGE ORWELL, inclouen el que per mi és un tema brutal, ‘PARANOID ANDROID‘.

«...podem destruir el que hem escrit, però no podem esborrar-ho...»

John Anthony Burgess