Notas-al-pie-de-GazaPalestinaAmb Notas al pie de Gaza (Mondadori, 2010), Joe Sacco torna a treure el tema de Palestina, ja abans havia escrit, o millor dit dibuixat, Palestina. En la franja de Gaza (Planeta deAgostini, 2002), originàriament es va anar publicant en una sèrie de nou còmic-books, apareguts entre1993 i 1995. L’any 1996 va guanyar el prestigiós premi American Book Awards i més tard, degut a la reobertura del conflicte a Palestina, va rebre el premi a Millor Novel·la Gràfica a la Book Expo America, el mateix any de la seva publicació a Espanya. En ella l’autor ens narrava la seva pròpia experiència viscuda durant dos mesos entre els palestins en els territoris ocupats entre finals del 1991 i principis del 1992, viatjant i prenent notes de tot el que veia. Quant va tornar als Estats Units, a mitjans del 1992, va començar la creació d’aquest llibre, on amb una gran precisió va anar combinant la seva formació periodística amb la de dibuixant. Han hagut de passar més de quinze anys per que Joe Sacco ens torni a seduir amb una altra novel·la centrada a Palestina. A Notas al pie de Gaza, ens explica els fets ocorreguts l’any 1956 a Rafah, al sud de la Franja de Gaza. Aquí van perdre la vida més de cent palestins assassinats per l’exèrcit israelià. Aquest fet va passar bastant desapercebut a nivell internacional i Sacco intenta submergir-se en la vida quotidiana de la ciutat de Rafah i de la veïna Khan Younis, per destapar el que va succeir fa més de cinquanta anys.

Joe Sacco es podria dir que es una d’aquestes persones que no poden parar quiets ni un moment, a no ser que sigui per treballar, segurament deu ser un gen que li ve de ben petit. La seva vida la dut per diferents llocs de residencia, Malta el va veure néixer el 1960, va passar la seva infantesa a Austràlia i l’adolescència als Estats Units. Abans d’establir-se definitivament a Portland, lloc on es va graduar en periodisme el 1981 a la Universitat d’Oregon, va tornar a Malta i més tard va residir durant una temporada a Los Angeles, on va començar a col·laborar amb l’editorial Fantagraphics Books. Ell no es un periodista convencional, ja que el seu treball, desprès de donar-li moltes voltes i tenir-ho força rumiat, els acaba plasmant en forma de dibuix. Els seus treballs s’han caracteritzat principalment en conflictes bèl·lics, intentant donar una visió d’aquells afers que no acostumem a veure en els mitjans de comunicació, si més no d’una manera tan explícita i personal.

GorazdeEl-mediadorUn dels altres llocs que Joe Sacco ha visitat d’una manera més assídua ha estat Bòsnia, i principalment la part oriental del país. M’entres la Unió Europea es centrava en l’assetjament de Sarajevo, aquesta altra banda era castigada brutalment per les tropes sèrbies, fins que al final es va decidir de crear el que anomenarien “zones protegides”. Precisament una d’aquestes “zones” va ser la que va inspirar a l’autor, i el fruit va ser Gorazde: zona protegida (Planeta deAgostini, 2001). Fins a quatre visites va realitzar entre els anys 1995-96, per tal de poder copsar l’estat d’aquella gent, després d’haver patit durant tres anys i mig una guerra com aquella. Per aquesta obra va rebre el guardó Guggenheim Fellowship, i el premi Eisner. A més el New York Times el va escollir com un dels millors llibres de l’any i la revista Time com el millor còmic. Uns anys més tard i una mica com a continuació de l’anterior treball, va publicar El Mediador (Planeta deAgostini, 2004), centrat de nou en el conflicte de l’antiga Iugoslàvia. Aquí ens mostra el paper que juguen alguns diplomàtics durant les guerres. El millor de tot es que ens ensenya com pot acabar influït una persona d’aquestes característiques, fent tripijocs entre gàngsters i caps militars, sempre intentant sobreviure de la millor manera possible, amb un abans i un després, veient com ha “solucionat” el govern bosnià el problema amb els criminals de guerra.

El-final-de-la-guerraApuntes-de-un-derrotistaPerò aquest no seria l’últim treball de l’autor sobre aquesta part del món. El final de la guerra. Reseñas biográficas de Bósnia, 1995-1996 (Planeta deAgostini, 2006), ens mostra dues histories, “Soba” i “Navidad con Karadzic”, recopilades per primer cop en un sol àlbum. En la primera podem veure el turment intern d’un artista de l’assetjada Sarajevo, que amb una guitarra va captivar als mitjans d’occident. En l’altra historia ens duu directament a tenir una visió del procés per intentar obtenir una notícia que no sortirà a cap titular, mentre persegueix a un dels criminals de guerra més buscats.

Com a àlbum recopilatori, va publicar Apuntes de un derrotista (Planeta deAgostini, 2006). Aquí podem trobar les seves primeres tires còmiques i treballs, abans de les publicacions més conegudes, on ja ens mostrava la seva passió per qualsevol conflicte que succeïa arreu del món. La veritat es que podia ser tan per parlar dels bombardejos a Alemanya o Japó durant la Segona Guerra Mundial, així com els de Líbia el 1996. També va voler fer esment als atacs rebuts a Malta i que va haver de patir la seva mare per part de les tropes italianes i alemanyes. El president dels Estats Units, Georges Bush (el pare), durant la primera guerra del golf, tampoc va poder escapar de les seves satíriques tires còmiques.

En resum, Joe Sacco, ens mostra amb un estil ben senzill, però alhora contundent una manera de fer bon periodisme, encara que sigui en format de novel·la gràfica.

%d bloggers like this: