L’altre dia una persona em comentava que estava buscant un llibre il·lustrat amb imatges de diferents llocs del món. El seu interès no era altre que el de viatjar, però no de manera física, ja que no podia, sinó de manera visual i/o mental, que era com ho venia fent últimament. Em comentava, que altres vegades ho feia de forma lectiva, llegint llibres de viatgers que narren els seus periples pels diferents paisatges i cultures. El que és important no és la manera sinó el fet, ja que cada un viatja com vol o pot. Una d’elles i com ho fa aquesta persona seria des del sofà de casa i amb un llibre entre les mans. Hi ha una modalitat que barreja visual amb narrativa i és un gènere que cada dia guanya més adeptes, i és el de les novel·les gràfiques. Emparentades amb el còmic, el seu dibuix no sol ser tan refinat –sense que per això perdi detallisme- i moltes vegades solen ser en blanc i negre. A continuació mostro una selecció de novel·les amb temàtica viatgera, rerefons històric i social, o associades a diferents conflictes.

En l’àmbit d’obres que expliquen viatges i experiències viatgeres, hi ha diversos autors destacats. CRAIG THOMPSON és l’autor de Cuaderno de Viaje (Astiberri, 2006), un treball que explica les seves vivències durant els tres mesos que va viatjar entre Europa i Marroc, i que li van inspirar per a la creació d’aquest document visual. Un altre autor a tenir en compte és JAVIER DE ISUSI, qui va recórrer Sud Amèrica de nord a sud durant tot un any. La seva particular visió d’aquell periple es va plasmar en la tetralogia Los Viajes de Juan sin Tierra. El primer volum de la col·lecció i amb el que va guanyar el premi “La Cárcel de Papel 2005” es La Pipa de Marcos (Astiberri, 2005), i esta centrada en Mèxic, La isla de Nunca Jamás (Astiberri, 2006) relata el seu pas per Nicaragua, a Río Loco (Astiberri, 2009) s’endinsa en la selva amazònica equatoriana i peruana, posant fi amb En la Tierra de los Sin Tierra (Astiberri, 2010) a Brasil, després de més de set anys de creació. Un creador especialment divertit es LINIERS, un argentí que es representa a si mateix com a un conill i que explica de manera personal una sèrie d’anècdotes que ha viscut o presenciat al llarg dels seus viatges. De moment només ha publicat un llibre amb temàtica estrictament viatgera, Conejo de Viaje (Mondadori, 2008).
Un autor que es mou a cavall entre diferents gèneres i temàtiques és JIRO TANIGUCHI, capaç d’explicar grans històries amb un traç molt detallista. Destacar entre les seves obres La Cumbre de los Dioses (Ponent Món, 2007-2008) que consta de cinc volums. Un relat centrat en l’àmbit de l’alpinisme però que aborda situacions i emocions extrapolables a la vida en general. La sèrie La época de Botchan (Ponent Món, 2005-2008) amb un total de set volums, retrata la societat japonesa del final de l’era Meiji, quan el país començà a obrir-se al món occidental. En el llibre El Gourmet Solitario (Astiberri, 2010) on va fer una col·laboració amb MASAYUKI KUSUMI, seguim les passes d’un home solitari que es va movent per la ciutat de Tokyo i altres ciutats nipones visitant als seus clients gràcies al seu treball. Però la cosa central de la història és el moment del menjar on se’ns van mostrant un ampli ventall de plats de la cuina tradicional japonesa. Recentment ha publicat dos treballs, Los Guardianes del Louvre (Ponent Món, 2015), on l’autor ens mostra a un dibuixat japonès que després de fer un viatge a Europa, decideix quedar-se a París per poder visitar els museus de la ciutat, centrant-se en el museu del Louvre. I en Un Zoo en Invierno (Ponent Món, 2015), Taniguchi ens recorda els seus inicis com a dibuixant de manga en el Tokyo dels anys 60.

imatge-1

Si ens centrem en fets històrics i socials o en conflicte, un referent notable és JOE SACCO, qui ha publicat varis, Palestina, en la franja de Gaza o Gorazde, Zona Protegida, ambdós reeditats recentment (Planeta DeAgostini, 2015) són els seus títols més significatius, sense oblidar-nos d’El Mediador, una historia de Sarajevo (Planeta DeAgostini, 2003), El final de la guerra, reseñas biográficas de Bosnia, 1995-96 (Planeta DeAgostini, 2006) són dos treballs en els quals torna als Balcans. Apuntes de un Derrotista (Planeta DeAgostini, 2006), part documental de viatges i part autobiogràfic, fa un repàs de treballs anteriors. Notas al pie de Gaza (Reservoir Books, 2010) va servir a Joe Sacco per recordar els fets ocorreguts en 1956 a la ciutat de Rafah, en l’extrem sud de la franja de Gaza, on més de 100 palestins foren assassinats per l’exèrcit israelià. A Reportajes (Reservoir Books, 2012) ens sacseja amb diferents històries. Un judici a un doctor serbi acusat de genocidi en el Tribunal Internacional de La Haya; un breu record al seu llibre sobre Palestina; Txetxènia i la condició de les dones refugiades a la ciutat d’Ingouchie; la guerra d’Irak entre soldats iraquians i americans; les reaccions dels maltesos, el seu país natal, arran de la migració africana que a Malta són més coneguts sota el nom d’Indesitjables i per acabar narra el seu viatge a l’Índia, concretament a la regió de Kushinagar, on coneix als dàlits, els nomenats Intocables, el graó més baix en el sistema de castes. La Gran Guerra (Mondadori, 2014) és pura creació i un treball meravellós, ja que en una sola làmina de més de set metres és capaç de transmetre els fets ocorreguts en el primer dia de la Batalla del Somme entre Gran Bretanya i França, exactament l’1 de juliol de 1916. Joe Sacco a Yonqui de Guerra (ECC Comics, 2015) ens ofereix una recopilació a escala autobiogràfica d’aquest diari de viatges, satíric i amb la dosi de denúncia que ens té acostumats. En la seva última novel·la Días de Destrucción, Días de Revueltas (Planeta DeAgostini, 2015) s’uneix al guanyador del premi Pulitzer 2010, CHRIS HEDGES, per fer un treball d’investigació sobre les zones sacrificades en territoris nord-americans a favor de l’economia, el progrés i el desenvolupament econòmic.

GV-VN-02

Un altre autor destacat és el canadenc GUY DELISLE, qui ràpidament aconseguir fer-se un nom i captar l’interès del públic. Shenzhen (Astiberri, 2001) descriu la transformació de la ciutat xinesa, que va passar de tenir trenta mil habitants el 1980 a deu milions i mig en l’actualitat; Pyongyang (Astiberri, 2003), la seva segona novel·la, narra la vida a Corea del Nord, el dia a dia sota un règim totalitari i tancat a l’exterior. A Crónicas Birmanas (Astiberri, 2008) i Crónicas de Jerusalén (Astiberri, 2011) explica la seva experiència durant els anys que va estar a Rangún, la capital de Myanmar i a Jerusalem, seguint el treball de la seva dona amb Metges Sense Fronteres.

GV-VN-03

MARJANE SATRAPI, una autora fonamental dins de la cultura iraniana, i que la seva obra Persépolis (Norma Editorial, 2002) descriu l’existència en un país sempre amenaçat per la guerra. Un altre relat de la mateixa autora és Bordados (Norma Editorial, 2004), que introdueix al lector a la societat iraniana a través de les vivències de les seves dones. Els autors AMIR i KHALIL, també iranians, amb El Paraíso de Zahra (Norma Editorial, 2011) ens traslladen a l’Iran del 2009, on el jove Mehdi de 19 anys desapareix a Teheran durant les manifestacions de protesta contra el frau de les eleccions governamentals. PARSUA BASHI, immigrant iranià que viu a Suïssa, en la seva obra Nylon Road (Norma Editorial, 2009) fa un repàs a la seva vida personal. En Donde la Tierra Arde (Norma Editorial, 2012) els autors italians GIUSEPPE GALEANI i PAOLA CANNATELLA, ens introdueixen en el món del periodisme de guerra narrant uns fets reals ocorreguts a l’Afganistan i centrant-se en la periodista Maria Grazia, la qual decideix anar al país per poder arribar a la primera línia i informar dels successos. El 19 de novembre de 2001 un grup de periodistes són assassinats a la carretera de Kabul. Entre els morts cal destacar a la mateixa Maria Grazia i Julio Fuentes, periodista de guerra del diari El Mundo i company d’Arturo Pérez-Reverte, qui prologa aquest llibre. El Huésped (Norma Editorial, 2011) de l’autor JACQUES FERRANDEZ, centrada en Algèria, ens mostra una història de silenci i alhora de companyonia quan un professor francès rep la visita d’un algerià al qual haurà d’acompanyar fins al lloc de la seva execució. El llibre inclou un prefaci de Boualem Sansal, funcionari del Ministeri d’Indústria d’Algèria. L’escriptor algerià MOHAMMED MOULESSEHOUL, el qual després de veure com la censura algeriana li tancava les portes a les seves novel·les decidir escollir el pseudònim femení de YASMINA KHADRA i pel que és més conegut, ens presenta El Atentado (Alianza Editorial, 2015). La novel·la gràfica ha estat adaptada gràcies a LOÏC DAUVILLIER i a l’il·lustrador GLEN CHAPRON i narra la vida d’un cirurgià palestí que treballa en un hospital de Tel Aviv en el moment que es produeix un atemptat i on la presumpta autora és la seva dona, creant un conflicte personal i laboral, on passa d’un dia a una altra a ser tractat com a traïdor. L’autora americana SARAH GLIDDEN en el seu llibre Una judía americana perdida en Israel (Norma Editorial, 2011) el març del 2007 s’aprofita del programa “Dret de naixement”, el qual ofereix a tots els jueus del món una visita a Israel amb tot pagat, per poder contrastar les seves idees preconcebudes sobre el conflicte israelià palestí.

GV-VN-04

El 2009 l’editorial Norma Editorial crear la col·lecció “Graphic Journal” amb la idea d’unir la novel·la gràfica i el periodisme de denúncia, centrant-se en llocs concrets i en moments determinats. Fins ara han publicat cinc títols. El sicilià CLAUDIO STASSI, en les seves obres Brancaccio (2009) i Por eso me llamo Giovanni (2011), narra la vida i situació de l’illa de Sicília amb el rerefons de la màfia i el jutge Falcone. Los Hijos de Octubre (2009) de l’autor rus NIKOLAI MASLOV, retrata la realitat social en la qual estan submergits els antics països de l’antiga URSS. MARTIN LEMELMAN criat a Brooklyn i que resideix a Allentown, Pennsylvània, ens explica, a La Hija de Mendel (2010), els records de la seva mare a la Polònia dels anys 30 i la posterior fugida dels nazis. L’autora belga JUDITH VANISTENDAEL, amb el seu treball Sofía y el Negro (2010), tracta de forma clara el tema de la situació dels refugiats i la burocràcia a l’hora de poder aconseguir asil. També ens mostra els prejudicis de la mateixa família quan una noia s’enamora d’un immigrant togolès. Per aquesta novel·la gràfica fou nominada a Millor Obra en el Festival d’Angoulême 2010.
També publicat per Norma Editorial la saga d’Aya de Yopougon (2007-2011), fins a la data han aparegut sis volums, dels autors CLÉMENT OBRERIE i MARGUERITE ABOUET, ens centra en el dia a dia de la vida a l’Àfrica i més concretament en el barri de Yopougon a la Costa d’Ivori.

Un clàssic a ressaltar és Maus (Planeta DeAgostini, 2001 i Reservoir Books, 2014), de l’americà ART SPIEGELMAN, fins el dia d’avui és l’única novel·la gràfica que ha guanyat un premi Pulitzer, fou l’any 1992. En ella l’autor narra la història del seu pare VLADEK SPIEGELMAN, un jueu polonès durant l’ocupació nazi i el seu pas pel camp de concentració d’Auschwitz. Sorprèn la curiosa visió d’Art pels personatges, on els alemanys són representats per gats, els jueus per ratolins (Maus en alemany significa ratolí), els polonesos com a porcs, els francesos com granotes, els suecs com cérvols, els americans com a gossos i els anglesos com peixos. Jugant entre passat i present es reviuen les complicades relacions entre pare i fill.
Sobre aquest gran llibre l’escriptor UMBERTO ECO va dir:
«El cert és que Maus és un llibre que no es pot deixar de llegir, ni per anar a dormir. Quan dos dels ratolins parlen d’amor, et commouen; quan pateixen, plores. A poc a poc, a través d’aquest petit conte que inclou patiment, humor i superar les proves de la vida quotidiana, quedes captivat pel llenguatge d’aquesta vella família de l’Est d’Europa i atrapat pel seu ritme gradual e hipnòtic. Quan acabes Maus et dóna pena d’haver abandonat aquest món màgic (sospires per la continuació que et farà tornar…)»
Més tard és publicà MetaMaus (Reservoir Books, 2012), catalogat com un viatge a l’interior d’un clàssic modern.

GV-VN-05

Per últim, destacar dues obres excel·lents i que cada una d’elles consta de quatre volums. La primera i no per això la més important, és Ikkyu (Glénat, 2004) de HISASHI SAKAGUCHI, qui exposa amb senzillesa els conceptes fonamentals del budisme a través d’aquest personatge històric del Japó del segle XIV. En segon lloc destacar Pies Descalzos (DeBolsillo, 2015-2016) de l’autor KEIJI NAKAZAWA. Tenia sis anys quan va explotar la bomba atòmica i tota la seva família, a excepció de la seva mare, va morir aquell dia. Es traslladà a viure a Tokyo on anar guanyant-se la vida com a dibuixant de manga i a poc a poc començar a crear obres entorn del succeït, on el més important és aquesta sèrie de gairebé tres mil pàgines i on el protagonista es Gen, un nen que aconsegueix sobreviure al terror. Aquesta tetralogia no solament ens mostra els efectes de la bomba atòmica sinó també la supervivència i un record a tota la gent que va superar aquell moment tràgic. Al llarg de la història veiem a gent que intenta superar les seves pors com poden, altres que dia a dia veuen la seva imatge en el mirall i no poden oblidar, hi ha qui per no pensar en problemes comencen a ingressar en la yakuza, gent que pateix greus malalties a causa de la radiació, per a molts d’ells la guerra no ha acabat, sinó que conviuen amb ella diàriament.
El mateix autor KEIJI NAKAZAWA digué:
«M’agrada pensar que llegir Pies descalzos ha ajudat a la gent a ser més conscient de l’horror de la guerra i de la bomba, així com del perill de coartar la llibertat d’expressió.»

GV-NG-06

Això només ha estat un breu repàs pel món de la novel·la gràfica, tal com deia a l’inici, centrat en el viatge, conflictes i situacions quotidianes d’algun lloc del món. Hi ha molts més títols i ús convido a què els descobriu. Segurament molta gent trobarà a faltar a autors o títols com HERGE amb el seu clàssic Tintin o a HUGO PRATT i l’inseparable amic Corto Maltés, però és que, encara que sóc un gran fan d’ells, més del segon que del primer, no els considero novel·la gràfica, que era el propòsit d’aquest article, sinó còmic.

* Aquest article ha estat publicat a:
-Kamaleon: http://kamaleon.viajes/novela-grafica-viajes-dibujados/

%d bloggers like this: