jacques-balmat-gJACQUES BALMAT, (1762-1834), alpinista i guia de muntanya nascut a Chamonix, a la Vall de la Savoia, era conegut amb el nom de “Le Mont Blanc”. Caçador i col·leccionista de cristall de quars, va ser el primer a coronar el cim del Mont Blanc (4.807 metres) juntament amb Michel-Gabriel Paccard, el 8 d’agost de 1786.

Balmat va anar adquirint els seus coneixements de muntanya com a caçador i buscadors de minerals, abans de convertir-se en el pioner dins de la conquesta del Mont Blanc. La principal motivació venia de l’oferta d’una forta recompensa realitzada el 1760 per Horace-Benedict de Saussure. El primer intent fallit va ser en solitari l’any 1786, quan tornava es va assabentar que cinc guies havien partit cap al cim. En arribar i pràcticament immediatament va tornar per tal de poder posar-se al dia a Les Grands Mulets. Prop del cim els cincs guies feren mitja volta, i ell va decidir continuar sol però després de muntar un campament improvisat, va acabar renunciant però amb la convicció que la conquesta era a prop però havia de trobar a un company d’aventura.
En el seu tercer intent, Balmat forma equip amb Paccard, un metge de Chamonix i bon escalador, el qual ja havia participat en diversos intents. Els dos alpinistes sense fer ús de cadenes, piquetes o grampons, seguint una ruta perillosa que havia estat abandonada en un intent el 1820, van aconseguir la fita d’arribar al cim. En el descens Balmat va haver d’ajudar a en Paccard, ja que aquest va patir una ceguesa a causa de la neu.

Arran d’aquest fet alguns alpinistes van dir:

L’ascensió per ella mateixa ja era un fet magnífic; una fantàstica gesta de valor i resistència sostinguda duta a terme per aquests dos homes en solitari, sense cordes ni piolets, carregats d’instruments científics i servint-se de llargs bastons amb puntes de ferro. El temps afortunat i una lluna en solitari al cel van assegurar que tornessin vius.
C. Douglas Milner

El seu era un magnífic assoliment de valor i determinació, un dels més grans dels annals de l’alpinisme. Va ser acomplert per homes que no només estaven en terres no explorades anteriorment, sinó també en una ruta que tots els guies creien que era impossible.
Eric Shipton

Aquest home, robust, determinat, aquest caçador de cristalls que, tal com es mostra, posseeix un sentit extraordinari de l’alpinisme, un instint infal·lible per les fissures i els blocs de gel de les glaceres…
Gaston Rebuffat

Dies més tard Balmat va viatjar a Ginebra per tal de cobrar la recompensa que havia ofert Saussure. El 3 d’agost de 1787, va ajudar a Saussure a assolir el cim juntament amb 17 persones més.

Anys més tard, Balmat va ser criticat per la seva narració autobiogràfica de l’ascens, publicada en anglès amb el títol “Jacques Balmat o El Primer Ascens al Mont Blanc: Una Història Certa“, ja que menystenia el rol de Michel-Gabriel Paccard en l’expedició. Milner descriu la història de Balmat com “tèrbolament romàntica i en gran part fictícia”, i cita quatre analistes de la història de l’alpinisme que van descobrir errors en la versió de Balmat. Eric Shipton, per exemple, descriu Balmat com una persona arrogant i egoista, i que tenia un caràcter ambiciós, vanitós i roí, a qui l’èxit li va pujar al cap, tot amplificant el seu rol en la proesa.

segell-balmat

Balmat va morir l’any 1834 tot realitzant prospeccions a la cerca d’or a la vall de Sixt.

La il·lustració de la capçalera és de Copin en el llibre d’Alexandre Dumas, “Impressions de Voyage en Suisse”, i extreta de la web: www.summitpost.org

%d bloggers like this: