mapa-refugis-torb
Entre les comarques del Ripollès a Catalunya i les del Vallespir i el Conflent a la Catalunya Nord, trobem aquest itinerari que ens portarà a conèixer i travessar diverses valls i carenes com ara la de Carançà, Mentet, Marialles, el Pla Guillem, les Esquerdes de Rojà, Ulldeter o la de Coma de Vaca. Aquesta ruta planteja dues alternatives alhora de fer-la, una és l’opció Torb Altitude, que seria en la que a banda del seu traçat optes per fer els diferents cims que et vas trobant, Bastiments (2.883 metres), Puig de la Collada Verda (2.403 metres), Pic del Canigó (2.784 metres), Puig de Serra Gallinera (2.663 metres), Noucreus (2.799 metres), Noufonts (2.861 metres) i el Puigmal (2.910 metres). L’altra opció és la del Torb Standard, aquesta és la que triem nosaltres però afegint-li el Pic del Canigó (2.784 metres). Degut a la demanda de pernoctacions que hi ha en els diferents refugis, ens veiem obligats a fer el recorregut en sentit de les agulles del rellotge i a l’invers del que faria tothom. Al llarg dels dies creiem que molt millor haver-lo fet així. El Torb, nom que pren aquesta ruta, és un fenomen meteorològic que es caracteritza sobretot per la força del vent, que pot arribar a superar els 60 km/h fent que la neu que hi pugui haver s’aixequi del terreny provocant una reducció de la nostra visibilitat i una forta baixada de les temperatures.

Refugis-del-Torb-14
Primera Etapa:
(Núria – Carançà / 12,05 quilòmetres / +845 m / -991 m)
Després e fer nit al Pic de l’Àliga (Núria) ens llevem i baixem a esmorzar, la veritat és que ens quedem força bé, acabem de fer les motxilles i ens posem en marxa. Es nota que és el primer dia, ja que tot va com una mica lent, però aviat ens activem i al poc de començar ens ve la pujada per la Coma de Noucreus fins al Coll de Noucreus, tot seguint les marques del GR-11 . Des d’aquí dalt les vistes són espectaculars. Aprofitem per fer el Pic de la Geganta (2.808 metres) i un cop al Coll de Carançà (2.723 metres) ens disposem a baixar cap a la zona dels estanys que anirem trobant el dia d’avui. Primer el Blau, on aprofitem per menjar una mica i gaudir del voltant durant una bona estona. Un cop recuperem la marxa, enfilem per un tros de gelera i tornem a baixar cap als altres dos, el Negre i el de les Truites o de Carançà. Aquest tram l’hem anat seguint gràcies a les nombroses fites que hi ha. Passats aquests estanys i després d’un bon tros de bosc entrem a la Vall de Carançà que ens durà al Refugi del Ras de Carançà (1.831 metres). El que sorprèn més és potser el lavabo que es troba en una construcció a part a uns cinquanta metres i que funciona per un sistema de pedal impulsat per un mateix, sense aigua ni productes químics. Un cop ens diuen quins seran els nostres llits, inspeccionem els matalassos, ja que ens han avisat que hi ha xinxes, no en trobem cap i després de sopar, una sopa de verdures, llenties amb cansalada (sembla que tothom coneix aquest refugi per les seves llenties) i una compota de poma, marxem a dormir o a intentar-ho, per què entre els roncs i la calor que hi fa ho complica tot una mica.

Refugis-del-Torb-08
Segona Etapa:
(Carançà – Mentet / 9,88 quilòmetres / +613 m / -918 m)
Ens llevem i un cop esmorzats continuem amb gana, i ja ens podem anar acostumant per què els esmorzars francesos consisteixen en un cafè o té i pa amb mantega i melmelada. Agafem les coses i ens posem en marxa deixant enrere el Refugi de Ras de Carançà, tot seguint les marques del GR-10. Només sortir, patapam toca pujar, sense temps ni d’escalfar una mica, fins a la cabana de la Jaça dels Clots on per un moment el camí planeja uns metres. Donem un cop d’ull enrere i veiem el que ja temíem i no és altra cosa que se’ns acosta una tempesta ràpidament. Sense ni temps per reaccionar comencem a treure els impermeables i cobrir les motxilles quan comença a pedregar, ara sí que ja hi som tots!!! Per sort la tempesta ve moguda per la força del vent i al cap d’uns quinze minuts ja ha parat i ens podem treure roba. Al cap de no massa arribem al Coll de Pal (2.298 metres) on refem les motxilles i aprofitem per beure i picar alguna cosa. Aquí ens trobem amb una noia austríaca que també fa el mateix camí que nosaltres. Pugem una mica més fins a arribar al principi del Serrat de Caret on al cap de poc el camí comença un procés de baixada bastant pronunciat fins que arribem gairebé al costat del Refugi o Cabana de l’Alemany. Parada per menjar amb les vistes del poble de Mentet al fons. El poble és força maco i es veu molt tranquil, de fet no hi ha res, només tenen un bar que ens costa força de trobar-lo. Avui dormirem en una Gîte d’Etape, que vindria a ser les nostres cases de turisme rural. El sopar és una autèntica passada, primer comencem amb una crema de carbassó amb tomàquet madur i formatge de cabra per posar a dins, continuem amb un cuscús amb les seves verdures i la seva carn per acabar rematant-ho amb una crema catalana. La veritat és que a estat una mica excessiu i ja ens passarà factura al llarg de la nit.

Refugis-del-Torb-12
Tercera Etapa:
(Mentet – Marialles / 13,92 quilòmetres / +1.303 m / -1.128 m)
Avui toca prémer la màquina una mica més i no només pel recorregut si no pel desnivell acumulat que farem al llarg de l’etapa. Ja només sortir de Mentet estem pujant fins al Coll de Mentet per un camí que de tant en tant va creuant la carretera. Quan som dalt veiem enfront nostre el camí que amb una pronunciada baixada ens portarà fins al poble de Pi. Un cop ens hem begut i menjat alguna cosa fem via cap al refugi, ara pràcticament és tot pujada i el sol comença a caure amb justícia, per sort bona part del trajecte va per dins del bosc. Passem per La Farga i més tard arribem al Coll de Jou, aquí hi ha un dels nombrosos pàrquings que fa servir la gent per pujar al Canigó. Tot carenant a través d’una suau fem via fins al Coll del Cavall Mort i a partir d’aquí la pujada final fins al Refugi de Marialles. Després d’una bona dutxa toca hidratar-se i quina millor manera que prendre unes Cap d’Ona, una cervesa artesana feta a la Catalunya Nord. És que sempre que es pugui s’ha de fer país.

Refugis-del-Torb-10
Quarta Etapa:
(Marialles – Canigó – Marialles / 16,44 quilòmetres / +1.084 m / -1.084 m)
Per fi tal dia com avui podré intentar de fer el Pic del Canigó (2.784 m), el nostre petit avantatge és que no hem de carregar amb les motxilles, només hem de pensar a dur aigua, una mica de pica pica i la càmera de fotos. El camí no representa cap dificultat, l’únic és que es força llarg. Primera travessem el Torrent de Llipodera i així arribem al Coll Verd. El camí va flanquejant els espadats del Pic dels Set Homes, passant per la Font d’en Martí i baixant fins al Riu Cadí. Al cap d’una estona arribem al Refugi Aragó, ara en runes. A partir d’aquest punt el camí comença a pujar de mica en mica a través dels Plans de Cadí. De cop arribem a la Portella de Vallmanya i aquí sí que puja de valent ja gairebé fins dalt, on ens trobem amb la sorpresa final i que no és altra que la coneguda “xemeneia” no massa apte per a la gent amb vertigen. Un cop dalt l’espectacle és impressionant, l’única pega és la gran quantitat de gent que hi ha. Per on hem pujat nosaltres puja força gent, però la gran majoria ho fa des del Refugi de Cortalets, ja que és més curt i més senzill. Un cop ens hem pogut fer la foto de rigor, després d’haver fet una mica de cua, ara toca baixa, i és que hem de desfer el camí fet i això implica en primer terme fer la “xemeneia” de baixada. Al cap d’unes sis hores, que és el temps que hem trigat entre anar i tornar, ja tornem a ser al Refugi de Marialles on no ens queda res més a fer que descansar i veure passar el temps.

Refugis-del-Torb-17
Cinquena Etapa:
(Marialles – Ulldeter / 22,29 quilòmetres / +1.005 m / -718 m)
Avui toca fer la que podem considerar l’etapa reina de la ruta, per tal omplim bé les cantimplores, perquè no trobarem gaire aigua, i un cop esmorzats, la veritat és que ja estic fart d’aquests esmorzars francesos d’unes torrades amb mantega i melmelada, ens posem en camí. La veritat és que el principi ens costa arrencar una mica, però al cap de poc ja li anem trobant el punt. Agafem el GR-83, que també coincideix amb la HRP, i anem pujant, primer passem pel Refugi de Llipodera per continuar cap a la Collada de la Roqueta, Puig de la Roqueta, Refugi de Plaguillem fins a arribar al Pla Guillem. La veritat és que el camí d’avui és una passada, tot seguit seguim cap a la Collada del Vent, Puig de la Collada Verda, Collada de les Roques Blanques i carenem fins al refugi lliure de la Portella de Rojà. Aquí fem una parada per menjar, beure i descansar una estona. Tot seguit ens despistem i quan ens adonem compte hem baixat massa i hem de recuperar l’alçada, quin pal la veritat però no tot ha estat un petit desastre perquè hem pogut observar un munt d’isards que estaven pasturant juntament amb un grup de cavalls. Un cop recuperat el camí bo arribem a la Roca Colom i seguim cap a la Portella de Concròs, Portella de Morens, el pàrquing de Vallter 2000 i seguir baixant fins a l’Hostatge d’Alta Muntanya Pastuira on arribem gairebé al límit de forces. Sort que al final vam haver de canviar l’itinerari, perquè si el segon dia ens trobem amb aquesta etapa, ens caguem en tot.

Refugis-del-Torb-11
Sisena Etapa:
(Ulldeter – Núria / 15,23 quilòmetres / +1.181 m / -1.217)
Darrere i última etapa, avui sí que hem esmorzat com uns senyors i no havia manera d’aixecar-se de la taula. Al final ens motivem i sortim, hem de recuperar part del camí fet ahir i quan ja ens disposem a començar a pujar comença a ploure. Després de comentar la jugada entre tots quatre decidim que aquí s’acaba, el part meteorològic pronosticava fortes pluges amb trons i llamps, i la veritat creiem que no val la pena corre cap risc. Doncs toca baixa fins al poble, Setcases, per carretera i fent autoestop. La sort és impressionant perquè el primer cotxe que baixa ens recull a tots quatre i ens porta fins a Camprodon. Un cop aquí tornem a fer un mos, ja que l’esforç que hem fet s’ho val. Al cap de poc i després desfer un cop d’ull al poble agafem l’autobús fins a Ripoll, que és on tenim els bitllets de tornada, això si abans parem a dinar un bon tall de carn.

%d bloggers like this: