És una de les metròpolis més importants d’Europa, coneguda per la Tower Bridge, St Paul Cathedral o el Millenium Bridge. On la gent manté vives les tradicions, com la cultura dels pubs, però d’això ja en parlarem un altre dia. Una ciutat regida per la Union Jack, nom que rep la bandera que uneix als quatre països que formen el Regne Unit i que pels britànics és més que un símbol identitari. I que si parem atenció, veurem que els seus colors, el blau, vermell i blanc, els podem associar a alguns dels principals clubs de futbol de la ciutat, “Blues”, “Gunners”, “Spurs” o el que ve a ser el mateix, Chelsea, Arsenal o Tottenham.

Segurament són els més populars, i tenen un d’aquests colors en la seva equipació principal, però hi ha altres clubs que en menor importància, sigui en nombre de seguidors o de triomfs, també tenen o han tingut una certa importància a la capital anglesa i uns altres colors a defensar. Però una cosa queda ben clara, amb tants equips és impossible que hi hagi una bona harmonia, creant moltes més rivalitats que no pas afinitats i que han dut a què al llarg dels anys es produïssin greus incidents entre hooligans o supporters dels diferents equips.

Premier-LeagueLa Premier League, la nostra primera divisió, en els últims anys ha tingut una mitja de 5-6 equips que pertanyen a aquesta ciutat. Una lliga que gràcies a les televisions han aconseguit que es segueixi arreu del món. Sobretot al Sud-est Asiàtic i a la Xina, i aquesta és una de les raons de per que els partits es juguen a hores com les dotze del migdia o les quatre de la tarda. L’altra és pel tema de controlar el fet de l’alcoholisme abans dels partits.

Mirant des de fora estic convençut que l’Arsenal és l’equip que crea més amistats. Però de cara endins això canvia. Va ser fundat el 1886 sota el nom de “Dial Square” per empleats de la Royal Arsenal, una fàbrica d’armament, d’aquí li ve el sobrenom. El 1913 es van traslladar al barri de Highbury, al nord de Londres. Aquí es pot dir que van començar els seus problemes amb els rivals de la zona, el Tottenham Hotpsur. Actualment juga al “Emirates Stadium”, al barri de Ashburton Grove, molt a prop de l’anterior i és el segon camp més gran de la ciutat darrera de Wembley. Els seus veïns, els “Spurs”, establerts a “White Hart Lane”, va néixer un dimarts 5 de setembre de 1882, i va ser fundat per jugadors de la lliga de criquet. Durant uns anys el club es va traslladar al sud de la ciutat, però el 1899 va tornar al seu lloc natural per quedar-se. Des d’aleshores quan es juga un partit entre ells, se’l coneix pel “Derby del Nord de Londres”.

ArsenalTottenham-HotspurChelsea

A l’oest trobem l’altra gran club, el Chelsea. Amb el seu blau característic, és l’equip amb més títols del futbol anglès. Tot i patir una breu decadència com a organisme cap a finals dels 90, des de l’arribada, el 2003, del magnat rus Román Abramóvich, aquest ha anat fet un equip a base de talonari, no d’una forma tan exagerada com el Manchester City, però sí que es podia notar el seu alt poder adquisitiu. La perla del club i pel que aconseguí ser un dels equips més odiat al futbol anglès i a altres països, va ser quan va fitxar a l’entrenador José Mourinho. Si volem seguir les evolucions dels seus seguidors, podem veure la pel·lícula “The Football Factory” (2004). El seu camp, “Stamford Bridge”, es troba molt a prop del seu màxim rival, el Fulham. Entre aquests dos es disputa l’anomenat “Derby de l’Oest de Londres”. La veritat és que la premsa britànica no són gaire originals a l’hora de posar noms. També és conegut, i aquí sí que la van encertar, com a “The SW6 Derby”, ja que tots dos comparteixen el mateix codi postal.

FulhamConeguts com a “Cottagers” vesteixen amb uniforme blanc i negre, i segurament el seu estadi, “Craven Cottage”, és un dels més autèntics que queden a Londres. Al barri, Hammersmith and Fulham, també han de conviure amb el Queens Park Rangers, equip que també entraria en el Derby de la zona i que durant un temps els seus seguidors sentien un odi profund envers els del Chelsea, però com que aquests no els hi feien ni cas ho van deixar estar. Sembla que els “Hoops” de ratlles blau i blanques, estil rugby, i tornen altre cop, i ara sí que es veuen correspostos.

Queens-Park-RangersWest-HamMilwall

A l’altre extrem de la ciutat, és adir a l’est, trobem un altre dels clubs històrics, el West Ham o “The Hammers”, amb el seu color granate i blau cel. El 10 de maig del 2016, van disputar el seu últim partit, després de 112 anys, a l’estadi de “Boleyn Ground” a Upton Park. El seu màxim rival és el Milwall, equip de la “Football League One”, amb el sobrenom de “Lions”, tot i que fins el 1910 eren coneguts com a “Dockers”. A què no endevineu com es diu quan s’enfronten aquests dos equips? Doncs si, “Derby del sud i l’est de Londres”, patètic. L’odi que es tenen aquestes dues aficions potser és de les més agressives de l’entorn. El 2004 es va gravar sota el nom de “Hooligans: stand your ground”, més coneguda com a “Green Street Hooligans”, i que aquí ens va arribar amb el nom de “Hooligans, ¡Mantente en pie!”, una pel·lícula on es poden veure aquests fets. Un dels protagonistes és el Frodo del Senyor dels Anells, l’Elijah Wood.

A la ciutat encara queden més equips, sense comptar amb els de les divisions inferiors, com els que juguen el “Derbi del Sud”, els vermells del “Charlton Athletic” o els blaugranes del “Crystal Palace”, però realment tant els “Addicks” com els “Eagles”, tenen molta més rivalitat amb els blaus i grocs dels “Dons” o “Wimbledon F.C.”.

Charlton-AthleticCrystal-PalaceWimbledon

Com veiem tant a Londres com al Regne Unit en general, hi ha una gran tirada pel futbol. Una estadística, temporada 2015, diu, per exemple, que quan l’Arsenal juga a casa només queden 38 seients buits d’un total de 60.260. La mitja anglesa es troba en un 95,23 %, quan a la lliga espanyola, aquella que per alguns mitjans “es la mejor liga del mundo”, no hi ha cap equip que s’acosti al 90 %. I si volem viure més emocions a base de derbis, no podem deixar de visitar Manchester per veure un United-City; a la ciutat dels Beatles, el Liverpool-Everton; i el plat fort el trobaríem a Glasgow, entre Celtic i Rangers, tot i que aquí la cosa ja va més enllà de simple futbol, barrejant-se política i religió.

Mapa-Londres-Equips
I com diu l’Enric González en el seu llibre Historias de Londres, “Però el futbol és el futbol. Encara que un no senti especial interès per les qüestions balompèdiques, solen acabar sabent quina és la seva tribu i quin son els seus colors. O almenys quins no són els seus colors. I sí un és jueu, l’ideal és ser blanc com un lliri, ser un lillywhite, ser un spur. Forçant les coses, es pot ser un don, fins i tot un hammer, però mai un gooner”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s