nanking

EL HOLOCAUSTO OLVIDADO DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL

«El 13 de desembre de 1937, Nanking, capital de la Xina nacionalista, queia a les mans de l’exèrcit japonès. Pel Japó, això havia de significar el punt d’inflexió que decidís el curs de la guerra, la culminació triomfant de la contesa de sis mesos contra els exèrcits de Chiang Kai-shek a la vall del Yangtsé. Per a les forces xineses, que la seva heroica defensa de Shanghái havia estat finalment en va, i les millors tropes havien sofert baixes crucials, la caiguda de Nanking suposava una derrota amarga i ventura fatal.»

Així comença “La Violación de Nanking” (Capitán Swing, 2016). El que no sabien ni les tropes xineses ni els habitants de Nanking és la que els hi cauria a sobre. Les repercussions que va patir de cara a la població foren d’una atrocitat tan brutal i nauseabunda que fins i tot els nazis que es trobaven a la ciutat s’horroritzaren, i un d’ells proclamà que la massacre era obra d’una “maquinària bestial”.

Iris Chang, l’autora del llibre, ens descobreix que la primera vegada que va sentir parlar d’aquest succés era encara una nena i els relats que li arribaven eren els records dels seus pares. Anys més tard i establerta a Santa Bàrbara (Califòrnia), treballant d’escriptora, li arribà la notícia de què un parell de productors buscaven fons per poder realitzar un documental sobre els fets de Nanking, fou aquest el punt d’inflexió per reviure el seu interès i de narrar el que va passar allà. Durant diferents mesos va estar entrevistant-se amb supervivents i activistes xinesos residents a Amèrica. Chang morir a San José (Califòrnia) el 2004, després de patir una profunda depressió que la dugué al suïcidi.

Pels nord-americans la Segona Guerra Mundial començà el 7 de desembre de 1941 amb l’atac japonès a Pearl Harbor, i pels europeus fou l’1 de setembre amb el bombardeig i ocupació de Polònia per les tropes de Hitler. Doncs pels asiàtics aquesta es va iniciar amb les primeres passes que feu Japó per dominar Àsia Oriental amb l’ocupació de Manxúria el 1931. Durant catorze anys Xina suportà la dominació militar japonesa. De les atrocitats que van ocórrer en les moltes ciutats i petits pobles no en serà possible saber-ne res. Si a Nanking, i això gràcies a la comunitat d’europeus que allà hi vivien i que anaven informant com podien del que estava succeint allà. Chang ens explica que, «Quan la ciutat va caure, el 13 de desembre de 1937, els soldats japonesos iniciaren una orgia de crueltat poques vegades –o tal vegada mai- vista en la història del món. Desenes d’homes joves foren reunits i conduïts com si fossin bestiar als afores de la ciutat, on foren crivellats amb metralladores, utilitzats com a dianes per a practicar amb les baionetes o xopats amb gasolina i cremats vius». Es va estimar que les morts patides en el període entre finals de 1937 i principis de 1938 van ser de 260.000 persones de la població civil, si bé alguns experts ho catalogaren per sobre dels 350.000. Un historiador calculà que, si els morts s’agafessin de la mà, unirien Nanking amb la ciutat de Hangchow, a unes 200 milles. La seva sang pesaria 1.200 tones i els seus cossos omplirien 2.500 vagons de tren. Apilats els uns sobre els altres, aquests cossos arribarien a una alçada d’un edifici de 74 plantes. Una altra dada reveladora proporcionada per l’autora ens revela que els dos bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki combinades van patir 140.000 i 70.000 víctimes respectivament. Tota aquesta informació, encara que resulti una mica macabre, ens orienta una mica sobre el que va succeir i van haver d’aguantar els seus habitants.

El llibre ve estructurat en tres parts, una primera on se’ns introdueix en la història a través dels coneixements previs i ocorreguts a Nanking i voltants. L’entrada per part dels japonesos a la ciutat, la catalogada com sis setmanes de terror i horror o la vida en la denominada “Zona de Seguretat”, lloc on convivien els occidentals juntament amb els refugiats. Entre els que ocupaven aquest lloc es trobava John Rabe, un home de negocis alemany, que tot i ser membre líder del partit nazi a Naking, se’l podria comparar amb Oskar Schindler, ja que es dedicà tant com va poder a salvar a gent que vivien fora de la zona i que literalment eren violats o massacrats pels japonesos. Va arribar a escriure una carta al mateix Hitler narrant-li el que allà estava passant. «Grups d’entre tres i deu soldats surten a voltar per la ciutat i a robar qualsevol cosa que es pugui robar. Després es dediquen a violar a les dones i nenes, i a matar qualsevol cosa, persona o animal que ofereixi una mínima resistència, tracti de fugir d’ells o simplement és trobi en el lloc equivocat en el moment equivocat.» Però aquesta mai va obtenir resposta.

«Quina escena tan depriment. Dones esgotades i nenes aterrides, que caminen a dures penes amb bebès, llençols i petits farcells amb roba.»

Aquestes paraules les escrivia Wilhelmina Vautrin (o Minnie Vautrin, que era com la coneixia la majoria de la gent), cap del Departament d’Educació i degana d’Estudis del Ginling Women’s Arts and Science College, fou una de les poques dones occidentals que van romandre a la ciutat durant les primeres setmanes de la massacre. Durant la segona setmana va decidir d’obrir les portes de Ginling per tal de donar refugi a les dones i als nens, i implorava que les dones grans es quedessin a les seves cases per tal de poder albergar a les més joves. Però ella mateixa decidí finalment acollir a totes i al caure la nit del 15 de desembre, la població del camp havia ascendit fins a superar les 3.000 persones. Ella mateixa reflexionava…

«Des de les 8:30 d’aquest matí fins a les 18:00 hores, exceptuant el menjar del migdia, he estat asseguda a la porta principal mentre els refugiats entraven. Hi ha terror en les cares de moltes de les dones; la d’ahir fou una nit terrible a la ciutat i moltes dones joves foren tretes de les seves cases pels soldats japonesos.»

La segona part del llibre, estaria més centrada en les reaccions dels japonesos tant en els fets com en el judici que es dugué al cap d’un temps després pels crims de guerra allà ocorreguts. I l’última part, ens submergeix en una reflexió que sota el títol de “L’holocaust oblidat: una segona violació”, Chang ens fa veure la desinformació i ocultament que hi va haver sobre aquests successos en el món en general. Dos epílegs, un de l’autora que realitzà per a la publicació del llibre el 1997 i un segon, que feu el seu marit Brett Douglas per a l’edició del 2011.

I com diu William C. Kirby, l’encarregat de realitzar el pròleg, «La Violació de Nanking ha estat en gran mesura oblidada a Occident, i d’aquí la importància d’aquest llibre. En referir-se a ella com un –holocaust oblidat-».

Fitxa Tècnica:
Autora: Iris Chang
Editorial: Capitán Swing
Idioma: Castellà
Traductor: Álvaro G. Ormaechea
Nº de pàgines: 320

* AQUESTA RESSENYA HA ESTAT PUBLICADA A:
ALTAÏR MAGAZINE (EL BLOG DE LA REDACCIÓN): http://www.altairmagazine.com/blog/la-violacion-de-nanking-el-holocausto-olvidado/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s