Sèries dins la Sèrie[temp. 1 - cap. 1]

SÈRIES DINS LA SÈRIE · [temp. 1 - cap. 1]

≪...No sé si controlem alguna cosa, si només fem el que podem amb el que ens arriba i punt.
Constantment hem de triar entre dues coses, com entre dos quadres per al saló,
Coca-Cola o Pepsi, McDonald's o Burger King, Hyundai o Honda.
Tot forma part d'el mateix desenfocament. És com un vel, és la il·lusió de tenir elecció.
La majoria no pot triar la seva pròpia taula, el gas, els mobles, l'electricitat, l'aigua que beu o la seva assegurança mèdica...
Fins i tot si poguéssim, de veritat importaria? Quina és la puta diferència? No és tot el mateix?
No, soci, les nostres eleccions estan predestinades...≫

Elliot Alderson (MR. ROBOT)

Avui en dia és gairebé impossible estar al cas de les sèries que un pot arribar a veure. No és només el fet de triar-ne una i posar-te a veure-la, primer has de decidir quina plataforma utilitzar. MOVISTAR va ser segurament la primera, com una espècie de gran contenidor on s’aglutinaven d’altres que no tenien gaire protagonisme en aquells moments. Però va ser aparèixer NETFLIX, que HBO va decidir emancipar-se i anar també per lliure. A partir d’aquell moment ha sigut un no parar d’anar veient com crien les opcions, FILMIN, AMAZON PRIME, APPLE TV+ o DISNEY+, com les més convencionals. Però n’hi ha moltes més, algunes d’elles especialitzades en temes concrets, FLIXOLÉ, temàtica en cine espanyol; per la gent jove i no tant, que volen gaudir de l’anime i el manga, està CRUNCHYROLL; si el que et motiva és tot el referent al món britànic, inclosa la ‘COMMONWEALTH’, ACORN TV és la teva; EROS NOW, pels amants del ‘BOLLYWOOD’; iQIYI com a referència xinesa; pels països francofons com FRANÇA, BÈLGICA, SUÏSSA o CANADÀ, TV5MONDE PLUS; i si el que et va més són les pel·lícules de països de l’est, EASTERN EUROPEAN MOVIES o SOVIET MOVIES ONLINE. Això només per citar-ne algunes.

De la mateixa manera els actors també han tingut un paper força important. Hem passat del fet que actors que treballaven en una sèrie i creien que fer allò era el cop mortal de cara a la seva carrera que s’acostava lentament al seu rèquiem ocupacional, a l’altre extrem, on fins i tot per alguns és molt més rendible treballar en alguna sèrie que fer pel·lícules, sobretot degut als sous que es poden acabar pagant. Deixant de costat el nombre d’espectadors que et veuen per la petita pantalla. Podríem posar algun exemple d’actors i sous, de menys a més, que cobraven per capítol, NORMAN REDUS (THE WALKING DEAD, NETFLIX) 550.000 dòlars; HUGH LAURIE (HOUSE M.D., AMAZON PRIME) 700.000 dòlars; JAMES GANDOLFINI (LOS SOPRANO, HBO) 1.000.000. Però el premi se l’enduen els cinc actors principals de ‘JOC DE TRONS‘ (HBO), LENA HEADEY (CERSEI LANNISTER), PETER DINKLAGE (TYRION LANNISTER), NIKOLAJ COSTER-WALDAU (JAIME LANNISTER), KIT HARINGTON (JON SNOW) i EMILIA CLARKE (DAENERYS TARGARYEN), on cada un d’ells guanyava per cada capítol la xifra de 2.600.000 dòlars.

En l’àmbit musical tres quartes parts del mateix, la majoria de cançons que es podien escoltar eren de grups que començaven i trobaven el fet d’aparèixer a qualsevol capítol com un altaveu que els promocionava. Els grups ja consagrats eren molt escèptics a l’hora de participar-hi, però avui en dia cada cop són més els que s’apuntarien i s’apunten sense dubtar-ho. Sobretot veient els diners que últimament mou el món serial. Una última cosa a tenir en compte seria la procedència d’algunes sèries. Segurament ESTATS UNITS segueix sent el país d’on més ens arriben, però cada cop més podem trobar-ne d’altres països que realment ho estan fent molt bé, com per exemple GRAN BRETANYA, FRANÇA, dels països nòrdics, NORUEGA, SUÈCIA o DINAMARCA, fins i tot creades al PAÍS BASC i en euskera, HONDAR AHOAK (FILMIN), on demostren algunes d’elles que no tenen res a envejar a les americanes. Així de passada pot servir per treure’ns tòpics com que si no es fan a ESTATS UNITS no valen res. A veure, en trobarem que no mereixen ni ser vistes, però també és cert que n’hi ha moltes d’americanes que tampoc. Aleshores que esperem d’una sèrie?

INTROS I SEQÜÈNCIES D’OBERTURA

Una sèrie per començar a tenir-la en compte a l’hora de continuar veient-la és que des del primer moment pugui aportar alguna intenció que valgui la pena a seguir amb ella. Com diem normalment, que ens enganxi. El que volem és que ens obri aquelles curiositats, neguits, emocions o incerteses que fan que un tingui ganes d’esperar nous capítols. Algunes inicien amb una breu posada en escena on ja et posen en context per continuar amb la introducció corresponent en forma de música, títols o llista d’actors. Altres van directament a la careta que precedeix al contingut. I després estan les que ja des del principi les descartes directament. Una mica seria com les portades dels llibres, ningú es pensa quant d’important pot arribar a ser això, ja que per molt bé que pugui estar allò, normalment sempre ens quedem amb la primera impressió.

Analitzant una mica aquestes apostes voldria esmentar alguna sèrie on ens podem trobar algun fet dels que comentava, deixant de costat la temàtica i tenint en compte que això és una opinió personal. Un dels casos seria LA REVOLUCIÓN (NETFLIX), aquí tret del primer capítol que comença amb la cita, ≪La història és un conjunt de mentides acordades≫ (NAPOLÉON BONAPARTE), a la resta sempre sentirem una veu en off d’una nena que ens situa, ens fa estar alerta, primer del que diu, però al mateix temps del que vindrà. D’aquesta manera ja ens tenen en tensió.

≪...Diuen que la història l'escriuen els guanyadors. Obliden dir que es reescriu amb el temps.
Transformada amb els llibres. Reinventada pels que no la van viure.
Segur que direu que el que ara us explicaré és fals. Que és el malson d'una nena perduda en el caos del món.
Que mai va existir aquella malaltia. I que els morts no tornen a la vida.
Em dic Madeleine de Montargis. Aquest és el meu testament.
Us narraré el que vaig veure. I com el segle de les ombres es convertí en el de les llums...≫

Madeleine de Montargis (LA REVOLUCIÓN)

BANSHEE (HBO) comença amb uns minuts per situar-nos i després ja vindria la cançó introductòria que sentirem a cada un dels capítols. S’ha de dir que aquesta sèrie promet des del minut 0. Només en els cinc primers minuts del primer capítol, podem veure una escena de sexe, el robatori de dos vehicles, un seguit de xocs de cotxes amb un autobús destrossant tot el que troba pel seu camí, i tot això enmig d’un tiroteig. Com a inici no està gens malament, oi?
En la mateixa línia trobem EL PADRINO DE HARLEM (HBO). Inici que ens situa. Un cop ubicats segueix el capítol i quan ja no penses en res més que el que estàs veient, patapam, la intro amb la seva música, crèdits,… de fet depenent del capítol estem parlant del minut entre el 5 o el 12. Aquí clarament la música que predomina és el hip-hop, i és que aquest fenomen musical va esclatar a la dècada dels setanta, que és precisament quan transcorre la sèrie. Escoltarem gent com els rapers SWITZ BEATZ, RICK ROSS o DMX. Però també hi haurà temps per gaudir del soul, el blues o el gòspel, de la mà de THE IMPRESSIONS, SHIRLEY EVANS o SONNY “GOLDEN BOY” WILLIAMSON.

A HANDMAID’S TALE (HBO), trobaríem una nova manera de començar. Fer-ho directament. Pràcticament no hi ha crèdits. Això si, també és una de les que inicien amb veu en off, en aquest cas a càrrec d’ELISABETH MOSS en el paper de JUNE OSBORNE/OFFRED.

≪...Una cadira, una taula, una làmpada.
Hi ha una finestra amb cortines blanques, i el vidre és irrompible, però,
el que temen no és que ens escapem, una criada no arribaria lluny, sinó les altres sortides.
Les que pots buscar si tens alguna cosa tallant, o un llençol retorçat i una làmpada.
Intento no pensar en aquestes sortides, és més difícil els dies de cerimònia, però, pensar pot perjudicar-te.
Em dic OFFRED. Abans tenia un altre nom, però ara està prohibit. Ara hi ha moltes coses prohibides...≫

June Osborne (HANDMAID'S TALE)

PEAKY BLINDERS (NETFLIX) va alternant la seva manera de fer, tan aviat comencen amb un seguit de fotogrames com van directament a la seqüència d’obertura. Això si, al llarg de totes les temporades podem tenir el plaer d’escoltar la cançó ‘RED RIGHT HAND‘ cantada per l’australià NICK CAVE AND THE BAD SEEDS. En canvi on van canviant de tema principal a cada temporada és a TRUE DETECTIVE (HBO), més que res que no tenen res a veure una temporada amb l’altre, seria com una manera de marcar diferències. En la primera trobem que els escollits per dur-la a terme són el grup THE HANDSOME FAMILY amb ‘FAR FROM ANY ROAD‘. A la segona seguien posant la nota en el punt més alt amb el gran LEONARD COHEN i el seu ‘NEVERMIND‘. A la darrera temporada la veu escollida va ser per una de les grans dives del jazz, la nord-americana CASSANDRA WILSON interpretant ‘DEATH LETTER‘. També amb la veu del cantant de jazz, R&B, blues o gospel, instal·lat a NOVA ORLEANS, JOHN BOUTTÉ amb el tema ‘TREME SONG‘, inicia TREME (HBO) els seus capítols amb imatges del desastre creat per l’huracà KATRINA. Per anar acabant amb aquest apartat destacaria també la cançó ‘WOKE UP THIS MORNING‘ dels ALABAMA 3, per LOS SOPRANOS (HBO); la de REGINA SPEKTOR, ‘YOU’VE GOT TIME’, per ORANGE IS THE NEW BLACK (NETFLIX); l’enigmàtica cançó de VIKINGS (HBO), ‘IF I HAD A HEART‘ de la sueca KARIN DREIJER, que artísticament es fa dir FEVER RAY. Ella era la meitat, fins a la seva dissolució, del grup d’electropop i electrònica alternativa independent format l’any 1999 a GÖTEBORG, THE KNIFE. O la també nòrdica NOBEL (FILMIN), que amb una careta genial ens ofereix el tema ‘THE SEA‘, cantat per la noruega ARY i que és prou interessant. Una curiositat. A l’hora de pensar i decidir quina música posem a l’inici d’una sèrie també ens pot portar uns quants maldecaps. La prova la tenim en HOUSE M.D. (AMAZON PRIME), l’original és de MASSIVE ATTACK amb el tema TEARDROP, per problemes amb els drets d’autor i llicències en països com, REGNE UNIT, AUSTRÀLIA, PORTUGAL, ESPANYA, ITÀLIA, ISRAEL, NOVA ZELANDA i tota LLATINOAMÈRICA, la cançó triada va ser la interpretada per SCOTT DONALDSON i RICHARD NOLAND, amb el mateix títol de la sèrie.

Com a postdata en aquest apartat posaria la cita que apareix a l’inici del primer capítol de la sèrie BAD BLOOD (NETFLIX), basada en una part de la vida del capo mafiós sicilià, establert a MONTREAL (CANADÀ), VITO RIZZUTO, que també es caracteritza per les introduccions del personatge principal, DECLAN GARDINER (KIM COATES), fent-nos escoltar totes les reflexions que va fent al llarg dels catorze capítols, englobats en dues temporades.

≪...per combatre la màfia de forma efectiva, no ens hem de convertir en monstres.
Hem de recordar que la màfia s'assembla a nosaltres...≫

jutge Giovanni Falcone, assassinat per la màfia el 1992

Cada cop són més i també són més els països que s’apunten a aquesta moda. Abans la gran majoria per no dir gairebé totes venien dels ESTATS UNITS i en menys quantitat del REGNE UNIT. Per sort això ha anat canviant al llarg dels anys i més que anirà avançat, d’aquesta manera podem i podrem anar veient-ne de diversos països, també cada vegada més amb diferents temàtiques. I és que poden ser molts els motius que ens porten a la tria d’una sèrie. Podem buscar suspens, emoció, que tinguin aquell punt d’humor negre que ens fa aixecar un lleu somriure, la seva dosi de sexe, unes píndoles de violència, i ja està, ja ho tindríem. Però en definitiva al final acabarem escollint la que segurament ens hauran recomanat o haurem sentit a parlar.

QUAN LA LLEI ESTÀ AL TEU COSTAT

Sempre les que han tingut més audiències són les de temàtica policial. Trobaríem títols força clàssics, però molt bons i amb els quals molts de nosaltres ens hi hem criat, el despistat i alhora molt resolutiu COLOMBO; KOJAK, una de les calbes més conegudes de la televisió i que anys més tard va ser un xupa-xup; el gran IRONSIDE que tot i està en una cadira de rodes ho tenia tot controlat; HILL STREET BLUES, per mi una de les millors d’aquella època, amb la famosa frase ≪…aneu amb compte allà fora…≫ ; els ZIPI i ZAPE del món policial, STARSKY & HUTCH o l’escriptora de llibres de misteri i que sempre acabava trobant el culpable a MURDER, SHE WROTE. Però si volem anar una mica més enllà i sortir dels tòpics podem trobem coses com SHERLOCK (NETFLIX), on se’ns presenten els casos de sempre amb la innovació que els fets passen en els nostres temps, on les tecnologies de les xarxes socials estan força presents. Aquesta adaptació contemporània fou creada per STEVEN MOFAT i MARK GATISS. Trobarem els personatges de sempre, SHERLOCK HOLMES (BENEDICT CUMBERBATCH) i el DOCTOR JOHN WATSON (MARTIN FREEMAN), acompanyats pel sempre ineficaç INSPECTOR LESTRADE (RUPERT GRAVES), en la seva lluita contra un jove JIM MORIARTY (ANDREW SCOTT). Pot sorprendre que cada una de les temporades només consta de tres capítols, això sí, de noranta minuts cada un d’ells. Cal tenir en compte que entre la tercera i quarta temporada, se’n va fer un capítol especial, que aquest sí que ens traslladava a l’època victoriana. I al mateix temps, a part de gaudir d’un extra, ens serveix per entendre coses del passat i encarar la temporada següent. També als carrers de LONDRES està LUTHER(NETFLIX), un policia, JOHN LUTHER (IDRIS ELBA) que treballa a la UNITAT de DELICTES GREUS i la UNITAT de DELICTES en SÈRIE, la seva manera de ser fa que sovint visqui obsessionat amb els casos que investiga. Això podria ser una benedicció, però al mateix temps pot ser una maledicció per ell, però sobretot per la gent que el rodeja i que el porta a una lluita interna amb els seus propis fantasmes. La sèrie BROADCHURCH (NETFLIX) també igual que les anteriors està centrada al REGNE UNIT, concretament en aquesta localitat fictícia a la costa de DORSET. El creador i guionista, CHRIS CHIBNALL la va situar en aquest indret del país, perquè és una zona que coneix prou bé per ser el lloc on viu. Segons sembla, el nom de la població i al mateix temps de la sèrie vindria donat de la barreja de dues poblacions, aquestes sí que són reals, BROADOAK i WHITCHURCH. Aquí també trobem que el personatge principal, l’inspector encarregat de les investigacions ALEC HARDY (DAVID TENNANT), és una mica obsessiu en la manera de treballar i guarda un passat fosc que de mica en mica anirem esbrinant. Podríem dir que totes tres guarden un patró similar. Els personatges principals són obsessius, turmentats per coses passades, cada un dels capítols ens va introduint en altres submons fent girs continuats cap a trobar al culpable, i evidentment totes tres són de producció britànica. Suposo que aquest patró els hi ha suposat un filó que aconsegueix enganxar a la gent i sobretot, almenys allà, tenir unes altes audiències.

THE WIRE (HBO) situada als carrers de BALTIMORE, centrada principalment en el tràfic de drogues amb les seves històries entre diverses institucions governamentals, públiques, jurisdiccions policíaques i sectors marginals de la ciutat. DAVID SIMON, el seu creador es va basar en la seva experiència com a periodista de la secció de successos del ‘THE BALTIMORE SUN’. Molts dels que apareixen es basen en persones reals, i diversos actors secundaris són amateurs interpretant els seus propis personatges. A la ciutat de BOSTON trobem CITY ON A HILL (MOVISTAR+) Situada a principis dels anys noranta, en una ciutat on el crim, la corrupció policial i el racisme són la cosa més normal del món. Tot canvia quan arriba un fiscal nou, DECOURCY WARD (ALDIS HODGE), al districte afroamericà i comença a investigar com funciona el sistema criminal i judicial, ajudat per, JACKIE ROHR (KEVIN BACON), agent de l’FBI. Aquesta sèrie està inspirada en el nomenat ‘MIRACLE DE BOSTON’ o també conegut com a ‘OPERACIÓ CEASEFIRE’, que donaria un tomb radical a les maneres de fer de la policia d’aquesta ciutat. Basada en la pel·lícula dels germans COHEN de l’any 1996, FARGO (HBO) creada i escrita per NOAH HAWLEY, ens retorna als paratges de MINNESOTA. De gènere policíac i amb tocs d’humor negre al llarg de les seves temporades, on se’ns presenta un cas a cada una d’elles, cada un dels episodis sempre comença amb un text superposat:

≪Aquesta és una història real. Els fets narrats van tenir lloc a MINNESOTA.
Per petició dels supervivents els noms s'han canviat.
Per respecte als morts, la resta ha estat narrada tal com va passar≫

I ja que estem recorrent llocs de l’AMÈRICA profunda no podem deixar passar una de les grans sèries, sobretot la seva primera temporada, per mi excepcional, TRUE DETECTIVE (HBO). Creada, pel guionista, director i escriptor NIC PIZZOLATTO, totes les temporades sempre tenen una cosa en comú i és que les investigacions les durà a cap una parella de detectius diferents. El títol no és casual, irònicament fa referència al gènere que amb el mateix nom que la sèrie, ens parla d’un estil literari popular o sensacionalista que es considerava de baixa qualitat, normalment s’imprimia en paper rugós de baix preu. Aquest terme, ‘TRUE DETECTIVE’, es va fer famós gràcies a la revista que amb el mateix nom circulava a mitjans del segle XX. Les temporades transcorren en diferents estats, LOUISIANA, CALIFÒRNIA i ARKANSAS, cada una d’elles és independent de l’anterior. THE KILLING (NETFLIX) basada en la danesa FORBRYDELSEN, que vol dir ‘CRIM’ en danès, ens porta a l’estat de WASHINGTON, exactament a la seva ciutat més gran, SEATTLE. L’agent SARAH LINDEN (MIREILLE ENOS) es troba en les seves últimes hores a la ciutat després de demanar un trasllat, i quan ja coneix a qui la substituirà, STEPEHEN HOLDER (JOEL KINNAMAN), troben el cos d’una noia jove dins del maleter d’un cotxe al fons del llac. Això atura la seva marxa i a partir d’aquest moment els dos hauran de treballar plegats. Aquesta sèrie seria una d’aquelles on el teleespectador segurament no es queda indiferent, perquè o t’agrada o no. No hi ha terme mitjà. Tornant al vell continent, aquest cop parant a FINLÀNDIA, trobarem un policia que té unes maneres força estranyes per resoldre els casos. SORJONEN (MOVISTAR+) va ser filmada a LAPPEENRANTA a prop de la frontera russa, i no és casualitat perquè un dels temes tractats tenen a veure amb el país veí. KARI SORJONEN (VILLE VIRTANEN) és un oficial de policia respectat del ‘NBI’ (Oficina Nacional d’Investigació), que cansat d’aquesta vida a HÈLSINKI, decideix demanar al trasllat a un lloc més bucòlic. Però no sempre passa el que un desitja.

Altres a tenir en compte, DOGS OF BERLIN (NETFLIX) on les investigacions de dos policies, un turc i un alemany, han que conviure, primer entre ells i després moure’s per les zones més sòrdides de la ciutat. Tot barrejat amb dosis de racisme i discriminació a causa de les desigualtats socials; l’exitosa de la BBC, LINE OF DUTY (MOVISTAR+) a la ciutat anglesa de BIRMINGHAM, està centrada en el cos d’ASSUMPTES INTERNS, la policia de la policia; o l’espanyola ANTIDISTURBIOS (MOVISTAR+), que ha portat una mica de polèmica entre els membres d’aquest cos.

ENDINSANT-NOS AL COSTAT FOSC DE LA MÀFIA, ADVOCATS I PRESONS

Si ens passem a l’altre costat, és a dir cap al que podríem anomenar els baixos fons, veiem coses com una petita trilogia, per dir-ho d’alguna manera, de sèries centrades a ITÀLIA, on totes elles toquen el tema de la màfia, cosa nostra o ‘ndragheta, agafem-ho com vulguem. SUBURRA (NETFLIX) està inspirada en un cas real de corrupció per la venda d’uns terrenys a la ciutat de ROMA. No menys reals són les altres dues. Inspirades a partir dels llibres que sota el mateix títol ha escrit l’autor ROBERTO SAVIANO. GOMORRA (HBO), on se’ns mostra tot el poder que pot arribar a tenir la camorra napolitana, des del punt de vista d’una família poderosa de la ciutat de NÀPOLS. I ZERO ZERO ZERO (AMAZON PRIME), ens porta a seguir les passes d’un carregament de cocaïna des de la seva compra i venda, entre un càrtel mexicà i la màfia calabresa. Per tot això que explica en els seus llibres aquest periodista napolità ha de viure contínuament sota vigilància policial. Parlant de cocaïna cal parlar de FARIÑA (NETFLIX), una altra serial inspirada en fets reals i basada en l’homònim llibre del periodista corunyès NACHO CARRETERO sobre el narcotràfic a GALÍCIA i un dels seus més famosos traficants, SITO MIÑANCO. Segurament aquesta sèrie hauria passat sense massa nomenada, però arran del segrest cautelar del llibre i les demandes que van rebre tant l’autor com l’editorial que el va publicar, LIBROS DEL K.O., van aconseguir tot el contrari tenint força protagonisme a la plataforma.

Seguint dins d’Europa, entre les ciutats de LONDRES i MOSCOU, trobem MCMAFIA (AMAZON PRIME) que també està inspirada en el llibre escrit pel periodista MISHA GLENNY, ‘MCMAFIA: A JOURNEY THROUGH THE GLOBAL CRIMINAL UNDERWOLD’, aquí se’ns barreja la màfia russa i un broker d’origen rus que treballa a la capital anglesa. I és que la ciutat del TÀMESI dóna molt de joc, com ens mostra també GIRI/HAJI (NETFLIX), on ens anirem movent entre la ciutat de TOKYO amb la seva yakuza i la capital britànica amb el seu submón criminal. Cal destacar la barreja idiomàtica entre anglès i japonès que li dóna un cert punt de qualitat. I no podia acabar aquest apartat sense nomenar la que per mi és una de les millors sèries que s’han fet últimament, ho té tot, sexe, drogues, música no li falta gràcies a una banda sonora impressionant, violència entre bandes rivals, emoció, política, i aquesta no és altra que PEAKY BLINDERS (NETFLIX). Centrada a la ciutat de BIRMINGHAM narra la vida d’aquesta família de lladres, extorsionadors, mafiosos i tot el que a un se li acudeixi a dir sobre ells, ho tenen tot i ho porten amb molt d’orgull.

Però també hem de parlar de les que tocarien la categoria de robatoris on començaria per una altra de les meves preferides i que no se’n parla massa, BANSHEE (HBO). Ubicada en el poble fictici del mateix nom que el títol, se’ns barregen robatoris, màfia russa, la tribu índia dels KINAHO, un hacker, els amish, un munt de baralles, i tot regat amb petites dosis d’humor. Una sèrie que s’ha fet un lloc entre les més vistes ha estat l’espanyola LA CASA DE PAPEL (NETFLIX), un mèrit que s’ha guanyat sobretot gràcies pel seu guió i els girs inesperats que van succeint-se al llarg de les seves temporades. Per acabar una de les que es poden classificar com de robatoris de guant blanc, la francesa LUPIN(NETFLIX). Protagonitzada per OMAR SY en el paper d’ASSANE DIOP, ens mostra com els seus creadors, GEORGE KAY i FRANÇOIS UZAN, s’han inspirat en les aventures d’ARSÈNE LUPIN, un personatge creat per en MAURICE LEBLANC.

Entre tants policies i mafiosos, com que una cosa porta a l’altra, no podien faltar les sèries d’advocats. THE NIGHT OF (NETFLIX), que és un remake de la que en el seu moment va fer la BBC, CRIMINAL JUSTICE, ens explica com en menys del que un s’espera la vida pot fer un gir de 180º i veure com tots aquells somnis que podies tenir s’esfumen davant teu en un tres i no res. Una sèrie que ens mostrarà des de l’inici d’una investigació criminal, passant pels procediments legals a l’hora de tenir un detingut, el sistema judicial, fins a arribar a l’ambient que és viu en una presó mentre estàs a l’espera de ser cridat a judici. Quan un ha estat a dalt de tot i de cop per tot el prestigi, el més normal pot ser que la teva nova oficina sigui un bar qualsevol. Però a vegades apareixen i tornen a passar trens que no pots deixar passar. Trens que et poden fer sortir d’aquell pou on t’has vist arrossegat. Això és el que trobarem a GOLIATH (AMAZON PRIME), com aquella èpica batalla entre el membre de la tribu de JUDÀ i el gegant filisteu, interpretada per BILLY BOB THORNTON com l’advocat BILLY MCBRIDE, que el recordarem de la primera temporada de FARGO. I per acabar aquesta temàtica destacaria la britànica THE SPLIT (FILMIN) que trenca una mica amb els típics tòpics d’advocat defensa assassí, centrant-se en un bufet, per a gent d’un poder adquisitiu elevat, especialitzat en divorcis.

I seguint amb la cadena podem passar cap a les dedicades a temes presidiaris. ORANGE IS THE NEW BLACK(NETFLIX), tot i que està catalogada com a ‘comèdia-drama’, no deixa de mostra la difícil situació i convivència en una presó de dones. Està basada en el llibre autobiogràfic de PIPER KERMAN, que també és una de les guionistes de la sèrie. VIS A VIS (NETFLIX) la podríem considerar una còpia de l’anterior, però ràpidament es van voler desmarcar fent-la més dramàtica i posant-li una mica més de suspens que l’americana. No fos cas que es notés massa. Continuant amb presons de dones, anomenar també l’australiana WENTWORTH (NETFLIX), on ens mostra el que seria el dia a dia, de les recluses, oficials, advocats, on evidentment aviat descobrirem quina és la presa que porta la veu cantant. Si volem introduir-nos en un lloc on mirar d’aconseguir que et respectin ni que sigui una mica et pot costar la vida, podem entrar a SAN ONOFRE. Aquesta sèrie argentina, EL MARGINAL (NETFLIX), la veritat sigui dita, a mi em costa una mica de seguir-la, no per la duresa d’aquest centre penitenciari, que la té, sinó sobretot pel deje argentí. La presó de màxima seguretat d’OSWALD STATE CORRECTIONAL FACILITY’, se’ns explica a OZ (HBO). El nom no és casualitat, com tampoc ho és el nivell experimental que aquí és pràctica i que se’l coneix per ‘EMERALD CITY’, abreujat per ‘EM CITY’, i que són expressats pel llibre ‘EL MAG d’OZ’ escrit per L. FRANK BAUM. A l’entrar en aquest bloc, aquestes són les regles que escolten els presoners:

≪...a EMERALD CITY tenim normes, tenim moltes més normes que a cap altra part d'OZ.
La vostra cel·la és la vostra llar, mantingueu-la neta, sense un dit de pols.
Fareu exercici regularment, anireu a classes, i a teràpies de drogues i alcohol.
Treballareu en un dels llocs de la presó. Seguireu una rutina. Us direm quan dormir, quan menjar, quan pixar.
Sense crits, sense baralles, i queda prohibit follar.
Seguiu les normes, aprengueu autodisciplina, perquè si haguéssiu tingut ni que fos un indici d'autodisciplina,
algun control sobre vosaltres mateixos, no estaríeu aquí asseguts ara mateix. Preguntes?...≫